Alaphilippe, quina estrella!
Segona etapa per al francès del Quick-Step, que consolida la muntanya i guanya baixant el Portilló
Els Gendarmes reprimint una protesta amb gas lacrimogen, única inquietud per a Thomas i Froome
Julian Alaphilippe a 1.700 metres de creuar la línia d’arribada situada a Banhèras de Luishon, saludant a càmera. És, el francès (1992), un dels referents de la nova generació de ciclistes i, si més no, dels que asseguren l’espectacle. Com baixant el Portilló, traçant els revolts de la vessant francesa del coll que venia de Bossòst en el pas del Tour per territori català amb una habilitat digna d’un pilot de Moto GP. Lleuger de pes però amb una acceleració molt elèctrica –ve del ciclocròs (plata en el mundial júnior el 2010)–, la nova estrella va aconseguir el seu segon triomf d’etapa en aquest 105è Tour. Ho va fer en l’estrena alpina l’endemà del primer descans i, ahir, en el primer contacte amb els Pirineus en l’inici de la darrera setmana. Vencedor de la Fletxa Valona aquesta primavera, segon a la Lieja el 2015 darrere Valverde amb 22 anys o quart en els Jocs de Rio, al francès que amenaça de deixar les actuacions de Thomas Voeckler en inexpressives entrava a meta animant el públic. Just el que necessita el ciclisme actual. Peter Sagan té el mallot verd assegurat encara que no sumi cap més punt. I Alaphilippe, el de punts vermells coll avall perquè ahir a Barguil encara el va superar a Aspet en el penúltim del dia, fins que el corredor del Fortuneo va desaparèixer del davant.
I tot això perquè al darrere, res de res entre els candidats a la general. L’Sky en fa prou amb seleccionar l’escapada –ahir va entrar-hi Valverde en un primer intent, i no la va consentir– i, amb Castroviejo i Kwiatkowski –el polonès va posar ordre en el darrer descens, per evitar qualsevol ensurt com el d’Adam Yates quan liderava la cursa amb Alaphilippe baixant jugant-se la vida–, va tancar un dia més a l’oficina. I com s’acaba Thomas amb el mallot groc i Froome segon a 1:39 amb Dumoulin només 11 segons darrere i Roglic a menys d’un minut? Decebedora, un dia més, l’actuació de Movistar. Marc Soler al davant, sí. Però només un intent de Landa al Portilló, respost per Froome –fins ara Thomas només ha saltat amb Dumoulin– i, a sobre, el Bahrain sense el seu cap de files Vincenzo Nibali ja el supera en la classificació per equips per 1:08. A l’equip dels tres líders, que feia una crida dilluns a les altres formacions per evitar la tirania dels Sky, de qui espera que faci figa aquesta setmana per poder tornar a casa amb un triomf d’etapa i un dels seus homes de la general al podi, com indicava el mateix Landa en la segona jornada de descans...
Pebre
11.30 h del matí. Comença a Carcassona la 16a etapa del Tour, amb més de 200 quilòmetres i cinc ports de muntanya, els dos darrers de primera categoria. La primera dels Pirineus. Expectació màxima i amb la retransmissió d’Eurosport oferint-la des de la neutralitzada, a les 11:43 es dona la llançada. Múltiples intents de fuga, tots tombats. I Barguil sumant un punt al primer port, Fanjeaux, de quarta categoria. Més candidats, com Chavanel, que demà complirà un any de la seva vida corrent el Tour; també frustrats. De sobte, una bala de palla al mig de la carretera, en una recta. I els cotxes dels directors de cursa aturen la prova. En un primer moment es va apuntar que els mateixos protestants, pagesos de la zona, haurien llançat gas pebre als ciclistes, que s’anaven remullant la cara i després es posaven col·liri als ulls amb l’ajuda dels metges. Dotze minuts va durar la interrupció, al final de la qual i com van dir a la central francesa del mateix canal temàtic, es tractava dels gendarmes. Van ser ells, en l’intent de reprimir la protesta i el mateix dia que el Tour amenaçava amb multes i penes de presó els que acudissin a la prova amb bengales com va passar a l’Aup d’Uès –ara...– els que van afectar el correcte desenvolupament de la cursa. I fins i tot la salut dels 148 homes que van prendre la sortida.
Superat el segon port de quarta categoria, Pamiers a 146 amb Alaphilippe primer i Barguil segon, es va formar per fi l’escapada, amb 47 homes i després de fer 48,7 quilòmetres en la primera hora i 46,7 en la segona, amb tímida aparició de la pluja. L’etapa, malgrat l’aturada pels gasos de la policia francesa, va arribar abans de l’horari previst.
Combativitat
Amb els escapats al davant amb més de 7 minuts a 77 quilòmetres, i Sagan virtual mallot verd per sisena vegada en la seva carrera, Philippe Gilbert (Quick Step) ho va intentar en solitari, a Aspet; tristament recordat per la mort de Fabio Casartelli el 1995 en el quart quilòmetre de la seva baixada. No hi va arribar, el belga, al monument que hi ha a l’italià, al davant de la cursa després de ser el primer a dalt –55 segons respecte dels perseguidors, encapçalats per Alaphilippe i Barguil de nou per aquest ordre. En un revolt d’esquerres va anar a parar marge avall, per un estrany a la seva roda del darrere. “He aterrat sobre les pedres i en el primer moment he pensat que estava partit en mil bocins. Però finalment estic bé i agraeixo a tots els que m’han ajudat a tornar a la carretera”, va dir el belga, sobre una caiguda de les que fan patir perquè la seva bici va quedar a la carretera i, ell, va volar per sobre de la protecció i va caure a una distància de dos a tres metres. Philippe Gilbert, que va rebre el premi a la combativitat, va poder tornar a la carretera i va acabar l’etapa amb més de 60 quilòmetres després de caure, a 31:11 del seu company d’equip pel qual va explicar després que estava treballant quan va marxar en solitari al davant: “Era per pressionar el grup d’escapats i servir de trampolí a Julian”. El que va ser campió del món el 2012, a Valkenburg, va decidir abandonar la cursa amb problemes al seu genoll esquerre.
Gesink (Lotto NL) i Caruso (BMC) ho intentaven a Menté, de primera. Però de nou el líder de la muntanya engreixava el seu marge i, amb 11 minuts respecte de l’Sky i els seus presumptes rivals, els escapats es quedaven en una dotzena. Marc Soler va estar al davant amb Molard (Groupama) i Gesink, de nou, quan la carretera tendia al pla. Tampoc. Va ser, al Portilló, que Adam Yates (Mitchelton) deixava els cinc supervivents, inclòs el vilanoví, a 3 quilòmetres per coronar-lo. “M’havia arriscat encara més en descensos més tècnics i mai havia tingut cap problema. Havíem reconegut totes les etapes però mai saps què pot passar”, va explicar després un dels bessons Yates, que dilluns havien renovat amb el Mitchelton fins al 2020. Afamat de punts, el protagonista de l’etapa tornava a ser segon al port de primera (16), i a 10 per acabar es llançava a l’anglès, a qui va patinar la roda del davant al tercer quilòmetre de la baixada.
La Volta tornarà a Vila-seca
La localitat del Tarragonès serà final d’etapa en la 99a edició de la Volta a Catalunya, del 25 al 31 de març, segons va fer oficial l’organització de la prova ahir al migdia. Vila-seca rebrà la prova catalana per desena vegada, la darrera de les quals va ser el 2003, quan l’equip ONCE hi va obtenir el seu segon triomf en la contrarellotge per equips. L’estructura de Manolo Saiz, de fet, també ho havia fet el 2000, al mateix lloc. Vila-seca va ser el punt de sortida de la Volta a Catalunya del 1997 al 2000 –Mario Cipollini (1998) i Erik Zabel (2000) hi van aixecar els braços–. Amb l’anunci d’aquesta arribada, ja s’han confirmat Calella com a inici, Sant Feliu de Guíxols com a arribada i sortida d’etapa, Valls i Puigcerdà com a sortides i la Molina i Vallter 2000 com a finals en alt.
La graella de sortida, modificada
La primera intenció dels organitzadors del Tour per a l’inici de l’etapa d’avui, a peu parat amb dos ports de primera (Peiragudes i Azet) i final de categoria especial, Portet, en només 65 quilòmetres des de Banhèras de Luishon mateix era organitzar els corredors en calaixos, separats per temps. 20 segons. És sortir del poble i enfilar el port on fa un any Aru va posar Froome contra les cordes, en una jornada en què, a més, Landa no va esperar el que llavors era el seu cap de files. Finalment, l’inici serà ordenat però no s’aplicaran diferències en els temps. Haurien d’haver sortit en grups de 10 o 20 i començar a pujar, una mesura que plantejava moltes opcions tàctiques –esperar a baix, a la meitat, atacar sol o en grup– que poden quedar en un no res en el minut 1.
Notícies
Dissabte,20 abril 2024