La selecció espanyola intentarà acabar l’obra perfecta en l’europeu de Barcelona avui contra Sèrbia (22.15 h). El combinat dirigit pel barceloní David Martín ha fet un torneig extraordinari, exhibint solidesa i talent en les semifinals contra Itàlia i en els quarts contra Grècia, i ara no està disposat a convertir-se en una comparsa a mans de l’imperi waterpolista dels últims temps. “Sèrbia és el millor equip del torneig, però sortirem sense complexos, volem presentar batalla”, reconeixia el seleccionador, resumint el sentiment i la voluntat del vestidor.

Martín també va demanar que al grup actual “no se’l carregui amb el pes de la història, sinó que se li deixi escriure la seva pròpia història”. El combinat actual, amb set catalans i la resta de jugadors integrats en clubs del país, ha rescabalat la selecció espanyola de nou anys d’ostracisme. La base de l’equip és la mateixa que la de l’Atlètic Barceloneta, nou dels tretze jugadors, i això facilita la cohesió i compenetració. A més, els mariners han competit en la lliga de campions durant el curs –es van penjar el bronze en la final a vuit– i això els ha permès jugar regularment a un nivell altíssim. El grup es completa amb el veterà Marc Minguell i el seu company al Medi, De Toro; el jugador del Sabadell Cabanas, i el porter del Barcelona Lorrio. La solidaritat, un valor repetit per la plantilla i plasmat a la piscina, i l’equilibri entre la defensa i l’atac són les claus que han permès a la selecció espanyola arribar a la final. Les referències a l’aigua amb capacitat de desequilibrar el partit tant poden ser veterans com Felipe Perrone, Blai Mallarach, Fran Fernández i Marc Minguell com joves com Roger Tahull, Álvaro Granados i, a mig camí de les dues generacions, Alberto Munarriz. I per damunt de tot, tenint en compte la importància de la seva posició i el nivell exhibit, destaca Dani López Pinedo. Des de darrere, amb les seves aturades ha impulsat la selecció espanyola. “Confiem en el sistema dels entrenadors. Som solidaris, ens hem fet grans companys i sense l’ajuda de l’afició tampoc hauríem aconseguit tot això”, explica Tahull.

No és casual que el rival de l’última final de la selecció espanyola, en el mundial de Roma, el 2009, fos Sèrbia. El llegat dels balcànics en el segle XXI espanta: medalla en tots els Jocs, or en els últims a Rio; set metalls en mundials i campió en sis dels vuit europeus. Aleshores, a la capital italiana, els serbis van fer decantar la balança a favor seu en la tanda de penals després que el partit i la pròrroga acabessin amb empat (7-7).