Sky busca companyia per a París
Geraint Thomas, 99 per cent campió, sabrà avui amb qui sortirà a la foto del podi als Camps Elisis en el sisè triomf britànic en set anys
Primoz Roglic, triomfador a l’etapa reina als Pirineus, aspira a repetir
3.202 quilòmetres de cursa disputats, neutralitzats a banda. I el Tour es decidirà en menys del 0,97 per cent del recorregut de la seva 105a edició, avui en la CRI del penúltim dia i encara amb l’espectacle de l’etapa reina dels Pirineus d’ahir al cap. I a les cames.
Geraint Thomas (Sky), vigilant la roda de Tom Dumoulin (Sunweb) les tres setmanes, fins i tot abans de la davallada de Chris Froome, surt aquesta tarda (16.29 h) amb el mallot groc i 2:05 respecte a l’holandès, que ahir ho va intentar per partida doble. Però compte amb Primoz Roglic (Lotto NL), el gran triomfador a Laruntz per fer-se un lloc a l’elit amb una actuació molt agressiva. Tàcticament: quan Gesink va migtombar l’escapada i semblava que fos un gregari més de l’Sky. I quedava Kruijswijk. I individualment, amb tres atacs secs i contundents completats amb un darrer descens cap al seu segon triomf d’etapa al Tour. A 56,3 de mitjana i una velocitat punta de 92,2. L’eslovè va pujar un lloc a la general i sortirà a 2:24, després que ho faci Chris Froome. El quatre cops vencedor a París és a 13 segons de Roglic i a 32 de Dumoulin.
Sky té el seu sisè Tour en set anys en franquícia. A menys que l’infortuni se centri avui en Gei. La contrarellotge consta de 31 quilòmetres de puja-i-baixa, amb rampes que castiguen les cames –ja molt malmeses pels 3.200 quilòmetres– i baixades tècniques que poden sentenciar el que cometi qualsevol errada. I compte amb el cel, que ahir les previsions donaven el 50 per cent de probabilitat de pluja...
És, d’aquesta dècada, el millor Tour. Alaphilippe, Sagan, Marc Soler... Amb mallot groc merescut malgrat no li hagi tocat el vent a la cara en tres setmanes, al gal·lès –per això és doble campió olímpic de persecució–. Amb els seus finals ha guanyat dues etapes i ha bonificat en dies clau com les dues darreres jornades pirinenques. I una lluita, aferrissada, pels dos llocs que queden al podi. Roglic, també amagat fins ahir, arriba llançat al desenllaç. I els dos darrers vencedors del Giro? Dumoulin pot fer un segon segon aquest 2018 i, Froomey, el seu sisè podi a París, després d’un segon el 12 i els quatre primers? Qui sortirà amb Thomas, a la foto del podi als Camps Elisis? La resposta, a les cinc tocades.
Tormalet és Tormalet
No és el tram de calendari d’una lliga amb els rivals més potents un darrere l’altre. És el port que més vegades ha pujat el Tour. I sinònim d’etapa per recordar. Com la d’ahir, de més de 200 quilòmetres i la darrera per al gruix dels participants, amb quasi tots els que fa tres setmanes volien acabar als llocs d’honor de la classificació general, demà, atacant...
Logrup i Capvern, els dos de quarta categoria, van acabar amb 18 homes al davant, després de més de 42 quilòmetres en la primera hora i poc més de 3 minuts de marge. L’inici d’Aspin va fer que Peter Sagan entrés a la sala del patíbul –va ser l’antepenúltim, dins el control– i, Katuixa, completés la seva aposta al davant del pilot dels favorits. Fins i tot tombant un intent, en solitari, de Marc Soler quan Movistar ja havia filtrat dos homes al davant.
Julian Alaphilippe (Quick-Step) va ser el primer a coronar el port de primera i s’assegurava el mallot de punts vermells, demà a París. Els seus 150 punts, aleshores, feien que els 81 que tenia Warren Barguil (Fortuneo) ja fossin insuficients, amb 65 en joc i encara amb tres ports per pujar. A 103 quilòmetres per acabar, Ian Boswell va completar la tasca de l’exequip de Joaquim Rodríguez, amb Ilnur Zakarin a roda deixant el grup del mallot groc. Mikel Landa, atent, va aprofitar el moviment i Romain Bardet s’afegia a l’atac dels russos. Fuglsang (Astana) i Majka (Bora) es van esprémer per entrar en aquest grup de perseguidors. Llavors, el pilot es va quedar amb 20 corredors, 5 de l’Sky. Al pas per les galeries del Tormalet, la diferència amb els escapats eren dos minuts quan Adam Yates (Mitchelton) liderava la cursa. A la Mongie, el britànic rebentava i deixava Nieve al davant mentre Amador (Movistar) esperava Landa.
Alaphilippe va ser també el primer a arribar al Tormalet i, amb quatre, va establir el rècord en ports de categoria especial (HC), instaurada el 1979, que fins ahir tenia cinc homes amb tres el mateix any: Theunisse (1989), Rominger (1993), Virenque (1995), Voeckler (2012) i Barguil (2017). El vencedor de la muntanya ha coronat primer Glieres, Bisanne, Madeleine i Tormalet aquest 2018.
Al final del descens, serien sis homes al davant i, seguint-los, cinc estirats pel tico del conjunt navarrès fins que a 63 quilòmetres de l’arribada, els dos grups es fusionarien amb un marge de tres minuts i mig. Landa (1:19) i Bardet (1:58) eren segon i tercer a la general virtual, darrere Geraint Thomas.
La traca final
Al peu del Bordèras, a 49 de l’arribada, la diferència era 3:10 amb el Lotto NL adoptant el paper de l’Sky... Robert Gesink celebrava la seva renovació per tres anys més pel conjunt holandès treballant per a Primoz Roglic i Steven Kruijswijk, un cop Poels i Castroviejo havien acabat la seva tasca. Kwiatkowski (Sky) va agafar les regnes a 1:37 dels escapats quan els quedaven 1,6 quilòmetres per coronar i Mikel Nieve (Mitchelton) es quedava buit i cedia.
Al davant en quedaven set. I, darrere, era Kruijswijk el que saltava del grup que estirava Kwiato amb els escapats ja a menys d’un i mig. Un moviment, el del sisè a la general, que Landa responia atacant amb la primera resposta de Bardet i Majka, que el van agafar.
Dumoulin 2 - Roglic...
L’holandès del Sunweb va ser el primer a atacar la Royal Sky Force. Ho va fer en dues ocasions a 35 per acabar i en el penúltim port. Primer el van seguir Roglic, Thomas i Froome. Després, el mallot groc i l’eslovè, amb Bernal quedant-se amb Froome. Però els focs artificials els va encendre l’eslovè. Perquè el primer a seguir-lo va ser el quatre cops vencedor del Tour. I va dir prou. Es quedaven, doncs, els dos Lotto NL, Dumoulin i Thomas amb el l’ex-saltador atacant, amb cara d’assassí... Amb Bardet, Landa, Zakarin i Majka al cap de cursa, baixant entre la boira, Bernal va apagar l’incendi connectant amb el grup de perseguidors, primer, i els del davant menys Majka pujant l’Aubisca després.
Roglic a poc més d’un quilòmetre hi va tornar encara amb més força i, ja en el darrer, es va afegir a l’intent de Bardet, acabat de neutralitzar, per castigar els primers de la general amb Geraint Thomas vigilant, gairebé amb marcatge individual, només la roda de Dumoulin mentre Froome havia de fer la goma i entrava a l’inici del descens.
L’eslovè (1989), subcampió del mon de contrarellotge l’any passat, quan ja va guanyar la seva primera etapa al Tour, semblava estar en el trampolí que a l’inici de la seva carrera esportiva, abans de dedicar-se al ciclisme (2013), feia servir per als salts. Determinat, sense titubejar, amb prou feines tenia 7 segons a 10 quilòmetres del final. Però darrere era Dumoulin, el que conduïa el descens, amb només un parell de relleus de Chris Froome; abans que Thomas i Bardet fossin els més ràpids al darrer esforç, a l’arribada.
Notícies
Divendres,19 abril 2024