Tot i que el gal·lès Geraint Thomas (Sky) va poder segellar, com s’esperava, el seu primer triomf en el Tour de França en la contrarellotge a Iparralde –Senpera-Ezpeleta (31 km)–el desenllaç de l’etapa no va estar exempt de suspens. De fet, el prodigi eslovè Primoz Roglic (Lotto NL-Jumbo) va perdre el tercer lloc en el podi que semblava haver garantit en l’etapa de divendres en benefici de Chris Froome (Sky) que va renéixer de les seves pròpies cendres amb una actuació portentosa que no li va donar el triomf per poc més d’un segon.

Tom Dumoulin (Sunweb), vencedor de la contrarellotge, va ser l’home que va impedir que la festa de l’Sky fos completa. Froome va entrar a la meta com un coet batent de 36 segons el millor temps del seu company Michal Kwiatkowski. Rere seu venia l’holandès, a la mateixa marxa, que va batre Froome per un segon tot i que no va quedar clar per ningú, ni pels mateixos ciclistes, en un primer moment si l’havia superat o no. Al final el cronòmetre oficial va aclarir que Dumoulin havia estat més ràpid.

Thomas, que havia de ser l’últim a arribar, havia fet els millors temps intermedis fent valer el seu formidable estat de forma però en el tram final es va deixar anar per donar la possibilitat a Froome de conquerir el premi de l’etapa. El gal·lès va creuar l’arribada amb els braços alçats sabent-se campió del Tour i va llançar-se emocionat a abraçar-se amb familiars i amics per celebrar una gesta que, amb 32 anys, molt pocs haurien pronosticat fa tres setmanes.

Com s’havia avisat des de la presentació del Tour la contrarellotge, en una de les zones més atractives del País Basc sota domini francès, va ser un test no només físic sinó psicològic per a tots els que la van voler disputar al màxim. El vilanoví Marc Soler (Movistar) va completar els 31 km a més de 44 per hora i va fer el millor temps dels que van sortir al matí.

El català, com s’havia vist en els Pirineus, ha acabat el Tour amb bones cames. Després de Soler el temps de referència seria el de Kwiatkowski, gregaris més impagable de l’Sky. El polonès va ser probablement el que més bé va combinar la potència en les poques rectes amb el sofriment en les pujades, sobretot en la llarga de rampa de gairebé un quilòmetre situada estratègicament a tres de meta i que va fer estralls en la majoria dels participants.

Els que havien pronosticat que Roglic, un especialista consumat, passaria per sobre de Froome després de deixar-lo pujant i baixant de l’Aubisque divendres, van errar el tret. L’eslovè, que es trobava per primer vegada en la tessitura de pujar al podi d’una volta de tres setmanes, no va saber portar la pressió. Froome, sense res a perdre, va volar des del primer metre i en el primer parcial ja havia recuperat pràcticament el lloc en el podi. Aquestes notícies volen i el Lotto NL-Jumbo va intentar fer reaccionar Roglic, que no va veure en cap moment la llum al final del túnel. En tot cas ja és un dels grans favorits per al Tour 2019.

Les imatges més espectaculars de la tarda les van oferir l’afició basca, que va inundar les carreteres de la zona per donar ales als ciclistes amb un respecte que no s’havia vist, sobretot, en les jornades alpines. Thomas va passar pel mig de la marea euskal amb una potència descomunal. Froome i Dumoulin anaven cos a cos però el gal·lès tenia una marxa més. Un petit ensurt en un revolt no el va frenar ni tampoc les quatre gotes que van començar a caure a la tarda. Només les ordres de l’equip perquè s’ho agafés amb calma li van privar d’una tercera victòria d’etapa.

L’Sky, fins a l’últim dia, ha fet gairebé tot el que volgut. Que tres dels quatre primers en la contrarellotge d’ahir fossin de l’equip britànic n’és una bona conclusió. Només Dumoulin els va trencar el guió previst.