Probablement l’únic ciclista que es va atrevir a expressar públicament allò que molts aficionats han sentit en veure les últimes edicions del Tour va ser el danès Jakob Fuglsang (Astana, 12è) al web velonews. El ciclista, just quan lluitava amb totes les seves forces per quedar entre els deu primers, va mostrar la seva sorpresa i potser fins i tot sospita de veure tants corredors de l’Sky al capdavant en les grans etapes de muntanya. També es mostrava sorprès que Geraint Thomas, un ciclista del seu nivell –en els anys anteriors– fos capaç de dominar la cursa amb l’autoritat amb què ho va fer.

El domini de l’Sky no és una cosa que sigui nova i, de fet, s’ha mantingut amb alts i baixos des del 2012 amb la victòria de Wiggins. Ja llavors Chris Froome –segon– va mostrar que hauria pogut guanyar per ell mateix el Tour i, de fet, era l’home que acompanyava a tota hora el mallot groc. El 2013 i el 2014 es va viure l’eclosió de l’australià Richie Porte, imponent en les etapes de muntanya en edicions en què Geraint Thomas ja corria com un gregari absolutament lliurat a la causa britànica. Porte, que escalava sovint sobrat de forces, va entendre que a l’Sky mai podria guanyar el Tour i va fer el salt al BMC, però en l’equip nord-americà sempre ha estat de pega. El mateix que li ha passat, de moment, a Mikel Landa. La temporada passada si Froome era el cap de les forces armades, ell era el general i els mitjans espanyols el veien com un guanyador potencial. També el Movistar, que va patir en la seva pròpia pell el ritme del basc. El va fitxar, però Landa, alliberat, ha estat un esglaó per sota. El navarrès Mikel Nieve, des del 2014 un soldat fidel a Froome, també ha fet el salt al Mitchelton amb la il·lusió que, sense les ordres d’equip, podria guanyar la seva primera etapa en el Tour. No ha estat així.

El gran descobriment del 2018 és el colombià Egan Bernal (21 anys), probablement l’Mbappé del ciclisme mundial. L’Sky el va fitxar després del triomf en el Tour de l’Avenir del 2017. El seny recomanava no portar-lo encara al Tour, però ni Froome ni Thomas podien deixar escapar l’oportunitat de tenir al seu costat l’escalador més prometedor del pilot. De fet, el britànic no hauria pujat diumenge al podi de París si el jove colombià no l’hagués rescatat unes quantes vegades després dels atacs de Primoz Roglic (LottoNL-Jumbo) als Pirineus.

Per al 2019 l’equip té la incògnita sobre la decisió de Thomas de renovar o no i l’edat de Froome –tindrà 34 anys–. Per a Bernal encara serà aviat, però el colombià té contracte encara fins al 2020. Costa d’imaginar, amb tot, que l’Sky treballi per donar el Tour a un ciclista que no sigui de l’“imperi”.