Tradició i escola de campions
Waterpolo. Sèrbia ha renovat a Barcelona l’hegemonia que ha imposat en els últims temps i que l’ha conduït al graó més alt de totes les competicions i a encadenar quatre europeus
Les lamentacions dels jugadors de la selecció espanyola a la conclusió de la final contra Sèrbia eren per la medalla d’or que se’ls havia escapat in extremis, però també per haver estat tan a prop de derrotar un equip com el balcànic, que pràcticament ha estat imbatible després de la cita olímpica de Londres del 2012 i que el 2016 figurava al capdamunt del palmarès dels cinc grans campionats: Jocs, mundial, europeu, lliga mundial i copa del món, una fita que només havia aconseguit Hongria. Els serbis són l’alumne amb tantes matrícules d’honor que ja no sorprèn a ningú. L’europeu, un minimundial, l’han guanyat en les últimes quatre edicions.
Hi ha diferents raons que expliquen l’hegemonia sèrbia, com per exemple que en els últims temps han disposat de tres dels millors jugadors del món en les seves posicions. Andrija Prlainovic, Filip Filipovic i Dusko Pijetlovic ocupen llocs clau –esquerra, dreta i centre–, un autèntic luxe per a qualsevol combinat. Prlainovic i Filipovic han jugat gairebé tota la vida junts i es coneixen a la perfecció.
Un altre dels responsables dels èxits és el seleccionador Dejan Savic, que va substituir Dejan Udovicic, entrenador entre el 2006 i el 2012 i responsable de les medalles d’or al mundial de Roma del 2009 –també contra la selecció espanyola– i als europeus de Belgrad i Eindhoven, a més de dos bronzes als Jocs de Pequín i Londres. “Realment podem dir que amb els professors que tenim, hem estat representant durant un temps l’escola més reeixida en l’esport serbi”, havia manifestat Filipovic. I, a la indubtable qualitat, Nikola Jaksic afegeix: “No és la qualitat dels jugadors que ens separa d’altres seleccions, encara que els jugadors són els millors, la diferència és que som com germans.”
Els propers anys s’haurà de veure com la crisi econòmica que afecta els clubs serbis repercuteix en la seva selecció nacional. Dels tretze integrants del combinat que ha competit a Barcelona no n’hi ha cap jugant al seu país, la majoria ho fan a Hongria. El Radnicki, víctima del Barceloneta el 2014, va ser l’últim equip serbi en una final de la Champions.
LA DADA
Filipovic fa història a Barcelona
Filip Filipovic va marxar de Barcelona com a millor jugador del campionat d’Europa i amb un rècord sense precedents. El serbi nascut a Belgrad el maig del 1987 s’ha convertit en l’únic waterpolista amb sis campionats d’Europa al palmarès desfent l’empat que fins ara mantenia amb els seus compatriotes Zivko Gocic i Slobodan Nikic (5). És simplement una pinzellada magistral més en un currículum en el qual no hi falta cap victòria en grans campionats a nivell de seleccions ni de clubs i rubricat amb els guardons FINA (2011 i 2014) i LEN (2009 i 2014) que l’acreditaven millor jugador del món i d’Europa, respectivament. “És una bogeria aconseguir quatre campionats d’Europa consecutius, estem molt satisfets”, va manifestar després de la victòria final contra la selecció espanyola en un duel que va qualificar de “dur i igualat” i en el qual malgrat anar perdent per un i dos gols estaven convençuts de les seves possibilitats.
Savic continua la gesta a la banqueta
Savic és una institució del waterpolo serbi i mundial. Ho va ser a dins de l’aigua convertint-se en el jugador que més vegades va defensar la samarreta de Iugoslàvia, Sèrbia i Montenegro i Sèrbia del 1994 al 2008 (444/405 gols) i no ha decebut des de la banqueta. En la seva impressionant trajectòria com a jugador va conquerir un mundial (2005), tres europeus seguits (2001, 2003 i 2006) i es va penjar la medalla de plata olímpica una vegada (2004) i la de bronze dues (2000 i 2008). A més, va guanyar quatre lligues mundials (2005-2008) i va jugar als principals clubs de Sèrbia, Itàlia, Rússia i Catalunya (Barcelona i Barceloneta) guanyant el principals títols interns.
Notícies
Divendres,19 abril 2024