Atletisme

Prodigis de precocitat

Protagonistes. El noruec Jakob Ingebrigtsen (1.500 i 5.000 m) i el suec Armand Duplantis (salt de perxa) trenquen esquemes i esclaten en l’europeu de Berlín en plena adolescència

Pràcticament imberbes, desvergonyits en plena adolescència, amb una classe i un talent natural, col·leccionistes de títols i rècords en les categories menors, i envoltats d’un ambient familiar vinculat a l’atletisme, el noruec Jakob Ingebrigtsen (2000) i el suec Armand Duplantis (1999) han explotat en l’europeu de Berlín fins i tot abans del que preveien els especialistes. Per la seva precocitat i per la importància de les seves gestes, el petit dels Ingebrigtsen i Duplantis s’han erigit amb tot mereixement en dos dels noms propis de l’europeu.

Amb 17 anys i 324 dies, Jakob es va convertir després de la victòria en els 1.500 m en l’atleta més jove a guanyar un títol europeu absolut a l’estadi. Per si no n’havia fet prou, l’endemà va rubricar una altra gesta sense precedents, en segellar el doblet de 1.500 i 5.000 m continental. Amb 18 anys, Duplantis també es va convertir en el saltador més jove a conquerir el títol en un concurs atlètic en les 24 edicions del campionat europeu. A més, ho va fer amb un espectacular vol de 6,05 m, després d’haver superat fins a tres vegades el rècord mundial sub 20, i que suposa una nova millor marca de la competició.

Excepcional

Antonio Serrano, entrenador d’Adel Mechaal i amb una dilatada trajectòria com a tècnic d’atletes de primera fila, no amaga la seva admiració per la gesta del jove fenomen noruec. “Estic sorprès, tant amb Ingebrigtsen com amb el jove campió de perxa. Hi ha gent excepcional al món; com et pot sortir un Picasso, o un músic que amb quinze anys deixa tothom bocabadat. Els germans Ingebrigtsen fa molts anys que s’entrenen, han arrossegat el més petit i com que va començar a entrenar-se seriosament abans, ha arribat a la maduresa molt abans que altres atletes”, reflexiona. Serrano considera que en l’eclosió del jove corredor noruec hi han confluït una sèrie de circumstàncies excepcionals i que s’haurà de valorar quina és la seva progressió d’aquí a uns anys. “El noi té una fisiologia molt bona. És alt i molt fort, i amb una gambada molt potent, i a més té el desvergonyiment dels nois joves. El seu pare és molt exigent i va començar a entrenar-se amb els germans grans d’una manera natural i, de moment, aquí hi ha els resultats i ho han sabut gestionar molt bé. És un fenomen, però segur que tindrà anys dolents, com el seu germà Filip, que l’any passat va ser tercer en el mundial i aquest cop va quedar últim en la final dels 1.500 m”, insisteix. D’altra banda, l’entrenador de la Solana considera que l’esclat de Jakob Ingebrigtsen ha cridat més l’atenció perquè és un atleta europeu, però que obrint el focus es trobarien més atletes del seu nivell, sobretot africans. De fet, el petit de la nissaga va intentar la mateixa gesta, el doblet de 1.500 i 5.000 m, fa un mes en el mundial sub 20 de Tampere, i en totes dues distàncies va ser superat per un corredor kenyà: George Meitamei Manangoi, en 1.500 m; i Edward Zakayo Pingua i Stanley Waithaka Mburu, en 5.000 m. “El mateix Selemon Barega també és de l’any 2000 i ja ha estat subcampió del món absolut en 3.000 m en pista coberta i no para de guanyar proves de cros en el circuit espanyol”, recorda Antonio Serrano.

Futur recordista

El rendiment d’Armand Duplantis a Berlín també ha causat sensació. “M’ha sorprès perquè en l’europeu va arribar fins a 6,05 m, però podria haver fet perfectament rècord del món [6,16]. Va fer el concurs gairebé tot a la primera. Va ser espectacular”, admet l’exsaltador de perxa Alberto Ruiz, actualment entrenador de Dídac Salas i Mònica Clemente, tots dos presents a Berlín. Segons Ruiz, tant Armand Duplantis (1,81 m i 68 kg) com Renaud Lavillenie (1,77 m i 69 kg) surten dels cànons tradicionals dels saltadors de perxa, en què la majoria superen l’1,90 m. “No són alts ni corpulents, però són molt ràpids i tenen una tècnica molt depurada. Compensa la menor alçada amb la seva agilitat sobre el llistó. És com un felí”, ressalta el tècnic barceloní. Com la nissaga dels Ingebrigtsen, el jove Armand viu l’ambient atlètic des de ben petit perquè el seu pare, un antic saltador de perxa dels Estats Units, Greg Duplantis (havia arribat a 5,80 m) és també el seu entrenador, i la seva mare, Helena Hedlund, havia estat heptatleta i jugadora de voleibol.

Les set jornades de competició a Berlín donen per molt, però segur que entre les imatges més vistes n’hi ha dues de protagonitzades per Jakob Ingebrigtsen i Armand Duplantis. Després de la gesta de 1.500 m, el petit de la nissaga, guarnit amb el característic casc víking, es va fotografiar flanquejat pels seus dos germans grans, Henrik i Filip. Una altra de les escenes del campionat va ser l’abraçada de Renaud Lavillenie amb el jove Duplantis. El triple campió europeu va celebrar l’èxit del seu jove rival com si fos el seu, i aparentment no va tenir cap problema a reconèixer la seva derrota. De fet, abans del campionat tots dos van estar compartint entrenaments durant deu dies a França.

LES REACCIONS

Jakob Ingebrigtsen té una fisiologia molt bona, però les circumstàncies familiars han fet que arribés a la maduresa molt abans
Crida l’atenció perquè és europeu, però ja hi ha atletes africans de la seva edat del seu nivell
Antonio Serrano
entrenador de mig fons i fons
Duplantis m’ha sorprès. Va saltar 6,05 m a la primera i a l’europeu ja estava capacitat per superar el rècord del món. Va ser espectacular
Com Lavillenie, surt del cànon de saltador alt i corpulent. És molt ràpid i tècnic
Alberto Ruiz
entrenador de salt de perxa
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)