Els canvis que el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha introduït en les condicions per organitzar els Jocs Olímpics d’hivern reforcen la possibilitat que Barcelona i el Pirineu català presentin una candidatura per al 2030. Gilbert Felli, consultor del COI, els va explicar en la visita tècnica que fa uns dies va fer a les seus i infraestructures que podrien formar part d’aquest projecte. El COI, lluny de les fastuoses candidatures de fa uns anys, aposta per un model d’austeritat que aprofiti infraestructures ja existents i que requereixin una inversió mínima. Òscar Cruz, president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, va ser present en la visita de Felli: “El COI insisteix a utilitzar instal·lacions que ja estiguin fetes o projectades. No vol que es faci res expressament per a uns Jocs.” Un canvi de criteri substancial que abarateix molt l’organització d’uns Jocs, tenint en compte que, fins i tot, s’havien requerit desdoblaments d’autovies i vies de tren per a ús exclusiu de la família olímpica. “Ara ja no està ben vist que per a un esdeveniment que només dura quinze dies s’hagin de fer inversions tan grans en infraestructures que potser ja no es faran servir més.” La mesura afecta també les instal·lacions esportives. S’aposta per aprofitar pavellons ja existents per a les proves de gel i les cerimònies d’obertura i clausura i, fins i tot, s’apunta la possibilitat d’utilitzar les instal·lacions de la Plagne (França) o Saint Moritz (Suïssa) per a les proves de trineu, cosa que ja suposaria un estalvi d’uns 90 milions d’euros. “No volen grans dispendis econòmics, sinó fer les coses amb una certa normalitat. Ho fan per les circumstàncies econòmiques mundials.” El COI és tan conscient d’això que fins i tot es compromet a afegir 800 milions d’euros en els pressupost d’organització. El pressupost per organitzar uns Jocs el 2030 encara no es coneix [algunes fonts asseguren que estaria al voltant dels 1.400 milions d’euros], però seria sensiblement inferior als 2.500 milions d’euros previstos per a la precandidatura que Barcelona volia presentar per als Jocs del 2022. “Ara el COI mateix et dona suport explícit en forma de diners. A l’hora de fer un pressupost tot ha canviat com un mitjó. La forma de veure els Jocs de fa tres anys no té res a veure amb la d’ara”, explica Cruz.

La precandidatura de Barcelona per als Jocs del 2022 va elaborar un informe tècnic que pot servir de base per treballar per al 2030, però que haurà d’introduir canvis pels nous condicionants. Un d’ells és el fet que qui lidera ara el projecte és la Generalitat de Catalunya i no l’Ajuntament de Barcelona –abans era requisit que la candidatura la presentés un òrgan de govern municipal–. Això varia l’enfocament del projecte quant a l’ubicació de les possibles subseus. L’anterior projecte preveia una seu central a Barcelona –que acolliria les proves de gel– i una subseu de neu concentrada a les estacions de la Molina i la Masella. Amb el lideratge de la Generalitat, el projecte s’expandeix i es donaria entrada, tot i que encara no se sap en quina forma, a les estacions del Pallars Sobirà i la Val d’Aran, així com a la Seu d’Urgell.

Els responsables del projecte treballen amb el 2030 com a horitzó, però no es descarta que es pugui accelerar la candidatura per presentar-la per al 2026. “És poc probable, però això no vol dir que, en cas de necessitat, ens poguéssim plantejar ser candidats al 2026.” En aquest cas, la precandidatura hauria de tenir la feina feta abans de final d’any, ja que l’elecció de la seu del 2026 tindrà lloc l’11 de setembre de 2019. Tampoc es descarta la possibilitat que aquell dia s’elegeixin directament les seus del 2026 i 2030, tal com ja es va fer quan es van triar les seus dels Jocs d’estiu del 2024 (París) i 2028 (Los Angeles).