Esforços calculats

“Tothom s’esperava un esprint massiu i tenia pensat provar-ho en aquesta etapa”, va dir el cridaner Wallays, després d’aixecar els braços. Superat el tríptic muntanyós del cap de setmana passat, amb les jornades de descans de dilluns, la CRI –per a la gran majoria, en la tercera setmana si no s’aspira a la general– i fins i tot l’etapa que acabava al mur d’Oiz de dimecres; els corredors miren de gestionar el millor possible les poques forces que queden, a aquestes altures de calendari. Amb la traca final a Andorra avui, i sobretot demà; el belga del Lotto, com tothom, sabia que la d’ahir era una etapa per als velocistes. Com Sven Erik Bystrom (UAE), el segon i supervivent d’una escapada que Jetse Bol (Burgos), escollit més combatiu, no va poder aguantar en l’entrada a Lleida a 5 km per al final. “El conec, sé que és bo esprintant”, afirmava Wallays sobre l’altre candidat a guanyar, si el pilot no s’espavilava. I tants càlculs, amb menys d’un minut de marge a 10 per acabar, al final...

Perfils i fantasmes

Gairebé 4.000 metres de desnivell acumulat en poc més de 100 quilòmetres. Un drama. És l’etapa reina de demà a Andorra i dissenyada per acabar de decidir la Vuelta. Comella (2a categoria), dos cops Beixalis (1a) amb Ordino (1a) entremig i Comella (3a) i la Gallina (especial). Per això, l’etapa d’avui des de Lleida mateix (170 metres d’altitud) fins a Andorra –Naturlàndia–, a 2.025 i final al coll de la Rabassa; no és un mal dia per als atacs. Tant per als caçadors de recompenses com, sobretot, per als candidats a passar al llibre de gestes.

Astana, amb Superman López a 14 segons del podi que ara mateix tanca Enric Mas (Quick-Step), ho intentarà segur. Abans o després, com diumenge al final a los Lagos quan el colombià va ser el primer a atacar després que la formació de Vinokourov reduís el grup de favorits a la mínima expressió. També el Mitchelton, amb Simon Yates de vermell i el seu germà bessó –poc desgastat encara– flanquejats per un grup de bons rodadors poden disposar d’un millor escenari, per a l’ofensiva, avui que demà.

És clar que el record del Giro pot pesar. I molt. L’etapa d’avui manté força similitud amb la del final a Prato Nevoso, el dia abans de la memorable escapada de Froome que va donar el triomf al britànic de l’Sky. Amb un sol port al final, Simon Yates va perdre quasi mig minut, i Valverde –li va esgarrapar 8 segons a Bilbao– és millor amb aquest tipus d’etapa que en la de ports enllaçats, com demà. El perfil de l’etapa reina de la darrera Corsa Rosa també recorda el de demà. “Conec bé els ports”, va dir el mallot vermell, ahir, després de recordar que viu a Andorra “gairebé des que és professional”. Difícil que tornin a sorprendre’l. O imperdonable si torna a ensopegar.

I Movistar? Enfonsat Nairo Quintana, al vencedor de la Vuelta fa dos anys se li presenta una oportunitat de salvar els mobles amb un triomf parcial. L’haurà de fer en solitari i sense possibilitat de demanar relleus a ningú que no sigui el seu amic invisible, com diumenge. A Valverde, ara que el murcià té aïllada la incògnita del seu costat, és quan, segur, li vindran al cap els seus objectius a l’inici de la cursa: el mundial d’Innsbruck, el darrer cap de setmana de setembre. És aquesta la gran ambició del Vala, a qui un altre podi en una gran tampoc li semblaria un fracàs. “Al principi de la Vuelta guanyava perquè estava bé de forma”, va dir ahir, després de reconèixer que “ni molt menys” s’esperava disputar, ara, la classificació general.