“És el millor moment per guanyar una gran volta perquè hi ha corredores que venen molt forts. Dos d’ells han anat al límit per aconseguir el podi. Arriba una generació molt forta”, va dir Simon Yates (Mitchelton) dissabte, després de lligar el triomf en la Vuelta, a Andorra. El vencedor i el seu germà bessó, Adam, van néixer l’agost del 1992 a l’àrea metropolitana de Manchester –Bury–; Enric Mas (Quick-Step), segon a 1:46 en la general, l’endemà de Reis del 1996 a Artà, i Superman López (Astana), tercer a 2:04, el 4 de febrer del 1994 a Pesca –Boyacá.

El podi de la general que diumenge al vespre va rebre els honors a Madrid és el més jove de la Vuelta des del 1936, en la segona edició de la cursa, disputada malgrat l’esclat de la Guerra Civil. El belga Gustaaf Deloor (1913) va revalidar la victòria de la primera aprofitant la caiguda de Mariano Cañardo, el seu gran rival, en la primera etapa. El també belga Alfons Deloor (1910) va ser segon i el podi estranger –dels 53 corredors que van sortir, 44 eren de l’Estat– el va tancar l’italià Antonio Bertola (1914). Simon Yates, a més, allarga a quatre les edicions de la Vuelta que ha guanyat un corredor de fora de l’Estat i s’acosta al rècord de Rominger, Jalabert i Zulle del 1992 al 1997. Fabio Aru (2015), Nairo Quintana (16) i Chris Froome (17) posen el focus en la manca d’un relleu de primer nivell d’Alberto Contador, vencedor el 2014 i últim ciclista espanyol a guanyar una gran volta (Giro, 2015).

“Després del Giro hem treballat molt i de manera molt intensa. En aquesta Vuelta hem pogut demostrar solidesa i confiança”, assenyalava el vencedor del mallot vermell, la seva primera victòria en una volta de tres setmanes després de perdre en la darrera setmana i amb estrèpit la Corsa Rosa després que ell i el seu equip en fossin els dominadors fins al tram final. A Itàlia, el ciclista amb més talent de la penúltima fornada ja va aconseguir el seu primer podi en una gran volta, després de ser també tercer. Amb 21 i 20 anys, Egan Bernal (Sky) o Ivan Sosa (Androni), a qui el triomf en la Vuelta a Burgos aquest estiu va obrir les portes al World Tour amb un contracte de dos anys amb el Trek Segafredo, lideren la més recent.

López donava per bo el podi i assegurava que li havia faltat el triomf parcial. En l’etapa reina, dissabte a Andorra, va veure com Mas el superava en el darrer esforç. “En la tercera setmana sí que em vaig plantejar lluitar pel mallot vermell”, afirmava el balear, format en el projecte de la Fundación Alberto Contador i que no va tenir, a diferència dels altres aspirants, un equip a la seva disposició –quatre etapes per al Quick-Step, la seva i les tres de Viviani–. Molt significatiu, doncs, que en la tercera setmana de cursa fossin els més joves els ciclistes capaços d’oferir un major rendiment. “El Giro em va donar una lliçó, però no hi ha secret. Després de la segona jornada de descans ja vaig dir que no s’havia de gastar més del compte i que s’havien de dosificar les forces”, argumentava Simon Yates, prudent amb el seu futur: “No em posaré nerviós amb el Tour ni em vull pressionar. Això vindrà al seu moment, ara penso en el mundial, però sí que puc dir que tornaré al Giro perquè, allà, hi tinc un compte pendent.”