Les seleccions espanyoles, amb àmplia majoria catalana, han fet un estiu per emmarcar, sense baixar del podi en les principals cites internacionals, tant en la categoria absoluta com en les júniors i juvenils. La matrícula d’honor ha estat per al conjunt juvenil i júnior femení, que pràcticament amb el mateix bloc de jugadores ha conquerit el títol mundial a Belgrad (juvenil) i l’europeu a Funchal (júnior). Òbviament, l’èxit ha arribat per la conjunció de diversos factors i en una generació de jugadores que ja eren assídues dels podis en les temporades anteriors. “Aquest equip ha esclatat aquest any, però no és una cosa puntual sinó la bona feina que s’està fent tant des dels clubs com des dels centres de tecnificació, sobretot el de Catalunya amb el CAR de Sant Cugat, on poden compaginar els estudis i els entrenaments, i en la selecció absoluta”, remarca Javi Aznar, seleccionador de l’equip júnior i tècnic del CN Sant Andreu.

Més enllà dels títols, Aznar valora la sensació que van donar tots dos equips en tots dos tornejos, en què no van cedir ni un sol punt en dotze partits. “A Belgrad em va sorprendre el reconeixement i el respecte que vam rebre per part de les altres seleccions, i també de la FINA. Ens van felicitar per la manera com havíem jugat i pel comportament de les nostres jugadores, cosa que fa encara més gran l’èxit”, destaca el tècnic andreuenc. A Funchal, amb la incorporació de la boia Paula Leitón i quatre jugadores del 1999, l’equip encara va mostrar més presència i solidesa.

Els èxits de la selecció júnior i juvenil tindran el seu contrapunt amb la marxa de sis jugadores de tots dos combinats, cinc de catalanes i una de madrilenya, becades a universitats dels Estats Units. Alejandra Aznar i Mireia Guiral, companyes d’equip al CN Sant Andreu, marxaran al desembre a la Universitat de Califòrnia Meridional, a Los Angeles. “Estic molt il·lusionada. La beca és per cinc anys, però durant un any pots tornar aquí. Allà podré compaginar perfectament els estudis universitaris amb els entrenaments. No crec que pel fet de marxar hàgim de quedar fora de l’òrbita de les seleccions espanyoles”, afirma Alejandra Aznar, que va ser escollida jugadora més valuosa del mundial de Belgrad. En tot cas, no marxaran fins al desembre i abans de començar les competicions de clubs farà, amb altres companyes de la selecció, unes minivacances a Malta. “Ja en tenia ganes. Aquest estiu hem pencat molt. Des del 30 de juliol que vam començar la concentració al CAR de Sant Cugat fins ara”, recorda. Clara Díaz (CE Mediterrani), que no va jugar a Funchal, ja és a la Universitat de Loyola, també a Los Angeles, i Alba Bonamusa (CN Mataró) va marxar dimarts cap a Hawaii. També forma part d’aquest grup de fuga de talents Olga Descalzi (CN Terrassa), que marxarà al desembre cap a la Universitat de San José. La llista també inclou altres jugadores que no han estat a la selecció aquest estiu, i fora de Catalunya també s’hi ha d’incloure la madrilenya Sofía Díaz (CN Madrid Moscardó), que anirà a estudiar a Nova York. El fenomen no és nou i en el passat ja havien emprès l’aventura americana les germanes Anni i Clara Espar, Paula Chillida i Roser Tarragó, entre altres.

Javi Aznar, que a més d’entrenador és el pare de l’Alejandra, preferiria que no haguessin de marxar, però entén perfectament la decisió d’aquesta sèrie de jugadores. “Es tracta de decisions personals. Allà van a jugar perquè són grans jugadores i les bequen perquè tinguin l’oportunitat de compaginar-ho amb els estudis universitaris. Em poso a la seva pell i és tota una experiència vital. La idea és créixer en tots els sentits. Aquí no tenen oportunitats d’aquesta magnitud global. Aquí la universitat està molt allunyada de l’esport i als Estats Units la coordinació és perfecta”, valora el seleccionador de l’equip júnior.