Futbol sala

SERGIO LOZANO

CAPITÀ DEL BARÇA LASSA

“Ens hem de centrar en el camí, no a guanyar títols”

“El meu compromís era màxim i ara encara ho serà més. Vestir la samarreta del Barça és un privilegi i lluir el braçal, encara més

“Tenim ràbia continguda perquè alguns títols se’ns han escapat per poc. L’hem de canalitzar”

El format de la Champions fa que sigui encara més difícil. L’alt nivell de la primera fase no garanteix passar-la

Sergio Lozano (Madrid, 9 de novembre del 1988) és un jugador carismàtic. Un lluitador incansable a qui les lesions han privat d’un parell d’anys de futbol sala. Enguany, estrena la primera capitania i assegura que el seu compromís amb el Barça, que ja era màxim, ha pujat un graó més.

La primera capitania li ha canviat la perspectiva?
No m’ha canviat. Segueixo sent el mateix jugador. Potser estic més pendent que tot funcioni i de si hi ha algun problema. Però segueixo tenint el mateix rol dins la plantilla.
S’ho hauria imaginat quan va arribar al Barça?
Sempre tens el desig d’estar molt de temps al Barça quan arribes. Però no em plantejava si seria capità o no. A curt termini, a més, no m’ho esperava perquè el Paco Sedano havia renovat i ell havia de seguir sent el capità d’aquest equip.
Què significa ser capità del Barça?
Un orgull i un privilegi. És molt complicat arribar a aquest club. A més de ser molt bo, has de congeniar amb els valors del club. És una responsabilitat molt gran. Sempre he cregut més en el bé global de la plantilla que en el bé individual. I això suposo que és el que es busca en un capità d’una entitat com el Barça. El meu compromís era màxim amb el club i ara encara ho serà més. Vestir aquesta samarreta és un orgull i lluir el braçal, encara més.
Ha hagut de donar una empenta als jugadors nous?
Han fet un procés d’integració molt bo. El Dídac, l’Adri i el Boyis ja coneixien la lliga i l’Arthur ha entrat molt bé al vestidor. Els ajudaré a fer els primers passos. Els he ensenyat la dinàmica del club, quins valors té la casa…, tampoc se’ls ha d’estar molt a sobre per no aclaparar-los, però sí que està bé donar-los un cop de mà.
I al capità qui l’ajuda?
Tinc companys que valen molt i que segur que en els mals moments estaran per mi. De totes maneres, soc fort, soc optimista amb tot el que em passa. I tinc família i amics fora de les pistes que són un gran suport.
Els cops l’han fet més fort.
És dur i hi penso molt. Sempre penso en quin seria el meu sostre si no m’hagués trencat el genoll dues vegades tan seguides. Em trobava en un moment brutal abans de la primera; de confiança, de físic... Diuen que la millor edat d’un esportista és dels 27 als 31 i gairebé me’ls he perdut tots. Però valores altres coses: comences a gaudir del joc d’una altra manera. Ara treballo per poder arribar a ser aquell jugador.
L’Andreu Plaza l’utilitza de tanca. S’hi sent còmode?
Sent sincer, la meva posició natural és ala dretà. Per les característiques puc jugar de tanca. M’agrada més jugar d’ala, però sempre he dit que estic al servei de l’equip. Si se’m necessita de tanca, doncs hi jugaré. Fa uns anys hauria pecat de boig jugant en zona defensiva, però he tingut bons professors: Ari, Torras, Gabriel...
L’interès de l’equip ara se centra en la Champions, una competició especial. Aquest any sí?
Esperem que sí. Ja fa anys que tenim aquesta il·lusió. Crec, però, que no ens hem de fixar a guanyar títols, el camí és important. Crec que els principals objectius són acabar líders de la lliga regular, perquè l’experiència ens diu que el factor camp és important, i entrar en la final a quatre de la Champions. L’any passat ho vam fer i hi volem tornar. Ho intentarem encara amb més ganes.
Els nous parlen molt de la Champions?
En parlem tots. És especial i diferent. Es guanyi, es perdi o l’hagis jugat moltes vegades. No la jugues cada any i això encara la fa més especial. I més complicada de guanyar. Els nous és important que vinguin amb il·lusió. Si ells arriben amb la il·lusió intacta, ens ho transmeten als que ja hem jugat aquesta competició. Tenim gana, tenim il·lusió i tenim ràbia continguda perquè sabem que hi ha més d’un títol que se’ns ha escapat per poc. Això ho hem de canalitzar per ser millors.
Li agrada el format?
Tot el que sigui sumar és bo. Abans era més fàcil ficar-te a la final four. Ara ja hem vist que la cosa és més complicada. Que tens una fase més, que els equips del primer grup ja són candidats; Benfica, Halle Hook… L’alt nivell de la primera fase no garanteix passar-la. Això segur que fa que millori el nivell.
Ha parlat amb Fernandão? És un dels referents dels belgues.
Mantenim el contacte i està molt motivat per jugar contra el “seu Barça”. Ell li diu així. A més, tenen un gran equip. Jugadors de la talla de Diogo, Grello, Patias… Han fitxat per estar a la final a quatre. Juguen a la seva pista de goma, amb la seva gent. Tenen les circumstàncies idònies per passar de fase.
I amb el Marc Tolrà? Jugarà amb el Benfica.
Se’n va anar amb un gust amarg d’aquí i li desitjo molta sort. Ens veurem a la pista i segurament a la selecció. Mai és agradable marxar del club que t’ha vist créixer i per la porta del darrere. És complicat. No és agradable. Hi ha situacions que ens sobrepassen a tots. No es va solucionar com a tots ens hauria agradat. El club pren una decisió i el Marc l’ha acceptat com li tocava. Ell és molt exigent amb tothom i amb ell. Ho duia a un extrem molt intens. S’ofenia quan l’equip no jugava bé. A ell potser li va jugar una mala passada i segur que en traurà coses positives. De totes maneres, no et puc dir res dolent d’ell. Espero que sigui feliç.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)