Handbol

Diego Simonet, un MVP al Palau

Handbol. L’argentí és clau al Montpeller, que demà s’enfrontarà al Barça amb urgències, en la Champions

Un dels noms propis del Barça-Montpeller de demà serà, sens dubte, el de Diego Simonet, el central argentí que es va consagrar en la darrera final de la Champions aixecant el títol i el trofeu d’MVP. L’equip francès, l’actual campió d’Europa, arribarà ferit al Palau Blaugrana –amb tres derrotes en els tres primers partits de la lligueta–, però amb un grup de jugadors d’inqüestionable qualitat, capaços de guanyar en qualsevol escenari. Simonet n’és un. A punt de fer 29 anys, es troba en la plenitud de la seva carrera i és imprescindible per a Patrice Canayer. “Abans volia ser decisiu en cada atac i no participava en defensa perquè em cansava molt ràpidament. Ara he entès que la defensa és més important que l’atac. M’agrada molt defensar, pujar al contraatac i buscar el punt feble en la defensa rival. No cal que sigui jo qui resolgui tots els atacs, m’estimo més fer jugar bé els meus companys”, explicava en una entrevista al seu país.

A l’Argentina el cognom Simonet està lligat des de fa dècades a l’handbol, un esport que allà no és professional. La nissaga la van iniciar Luis Simonet i Alicia Moldes, els pares del central del Montpeller, jugadors internacionals durant els anys vuitanta, i l’han continuat el mateix Diego i els seus germans, Sebastián i Pablo, que defensen la samarreta de l’Ademar i el Benidorm, respectivament. “Veia la Champions a la tele, amb els meus germans i el meu pare. Poder-la guanyar era impensable per a mi”, manifestava, després d’haver-se coronat a Colònia, el Chino, com és conegut pels seus compatriotes.

Els argentins, sempre disposats a aixecar ídols, no dubten a aplaudir algú com ell, capaç de destacar en un equip que, per arribar a la final a quatre, va eliminar els campions de l’Asobal i la Bundesliga, i que, en la semifinal, va tombar el Vardar, aleshores campió d’Europa. L’equip macedoni, de fet, va caure a conseqüència d’un gol de Diego Simonet a 20 segons del final. “En la primera part havia fallat dos tirs i no jugava amb confiança. Però en l’última jugada vaig poder demostrar que soc un jugador important. Vaig veure que el defensor no saltava i vaig tirar. Per sort, la pilota va entrar.” L’endemà, li tocaria viure una altra jornada d’èxtasi, en la gran final, contra el Nantes (27-32). El Barça havia quedat pel camí, en els vuitens. A Occitània, el Montpeller va guanyar per 28-25 i, en la tornada, el resultat va ser de 30-28, amb un gol final de Simonet que va desfer les esperances dels catalans.

CHAMPIONS 2018

Les seves actuacions van ser decisives per fer campió el Montpeller

MADUR

Es troba en la plenitud de la seva carrera i és imprescindible per a Canayer
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)