Waterpolo

Barcelona deixa el llistó alt

Waterpolo. Les diferents administracions destaquen l’èxit organitzatiu i esportiu de l’europeu i aposten per continuar portant grans campionats a la capital catalana o a altres ciutats del país

Tres mesos després de la final entre Sèrbia i Espanya a les piscines Bernat Picornell, tocava fer balanç de l’europeu de Barcelona. Si en un primer moment ja es va assenyalar que s’havien complert les expectatives, ahir es va entrar en el detall dels grans números del campionat. En termes econòmics, l’europeu va generar un superàvit de 67.461 euros, els beneficis sorgits dels 184.861 euros d’ingressos i els 117.400 de despeses, segons va anunciar ahir Eugeni Ballarín, director general de Barcelona 2018. Durant els quinze dies de competició es van vendre 26.483 entrades i l’impacte mediàtic del campionat es valora en 13,3 milions d’euros. “La venda d’entrades, entre un 75 i un 100% de l’ocupació en els partits de la selecció espanyola, ja és el que s’havia previst inicialment en el pressupost. L’únic que ens falta són les audiències televisives, que ens ha de facilitar la LEN i és fruit d’uns estudis molt complexos”, va explicar Ballarín.

Més enllà dels bons números de l’organització, el dirigent català no va voler passar per alt l’èxit esportiu de les seleccions espanyoles tant des del punt de vista col·lectiu, amb la plata de l’equip masculí i el bronze del femení, com individual, amb el premi a Bea Ortiz com a màxima golejadora i a Dani López Pinedo com a millor porter.

El president de la Federació Catalana de Natació, Enric Bertrán, el principal impulsor del campionat, va destacar que s’havien assolit tots els objectius previstos. “No podíem omplir la piscina com ho fan a Belgrad, però amb les nostres eines vam fer un campionat molt ben organitzat i la LEN així ens ho ha comunicat. Els grans beneficiats d’aquests campionats són els clubs perquè és la manera més clara i bonica de promocionar el nostre esport”, va sentenciar. En aquest sentit, Bertrán va deixar la porta oberta a continuar organitzant grans esdeveniments de waterpolo a Barcelona o a altres ciutats de Catalunya. També es van manifestar en aquesta línia Marta Carranza, comissionada d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, i Fernando Carpena, president de la federació espanyola i del comitè organitzatiu.

Competicions a la vista

A curt termini, una de les primeres grans cites podria ser la final a quatre de l’Eurolliga femenina del 2019, que demanarà Sabadell si com s’espera és un dels quatre equips classificats. Pel que fa a la final a vuit masculina, les seus ja estan assignades fins al 2021, Hannover i Gènova s’aniran alternant, i es podria optar per organitzar la cita a partir del 2022. La capital catalana ja va ser la seu de la fase final, aleshores final a sis, el 2014 i el 2015. Una altra possibilitat és organitzar grans campionats internacionals de les categories juvenils o júniors. En tot cas, Carranza va insistir en la idea de convertir Barcelona en la capital mundial del waterpolo i Carpena va destacar que la ciutat havia deixat el llistó molt alt per a les pròximes seus de l’europeu, Budapest 2020 i Split 2022.

BENEFICIS

67.461
euros de superàvit.
El campionat va tenir 184.861 euros d’ingressos i 117.400 de despeses.

ENTRADES

26.483
entrades venudes.
Amb la venda d’entrades es van recaptar uns 292.726 euros.

IMPACTE MEDIÀTIC

13,3
milions d’euros de valoració.
El seguiment del campionat va generar unes 1.367 notícies
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)