El Barça Lassa va començar ahir un mes de novembre d’alt voltatge amb una gran victòria contra el Kielce que li permet mantenir-se al capdavant del grup A de la lliga de campions. L’equip blaugrana va continuar amb la bona línia de joc de principi de curs, va imposar la seva velocitat de creuer i no va deixar que el conjunt polonès, tot i el bon moment d’Alex Duixebàev i Luka Cindric, pogués neutralitzar en cap moment la feina coral dels catalans.

El Barça va colpejar primer. L’equip blaugrana va començar embalat, mentre que el Kielce, amb menys recursos, intentava esprémer al màxim les seves accions d’atac. Les canonades de N’Guessan, la mobilitat i l’eficàcia de Fàbregas des del pivot i els contraatacs d’Aleix Gómez van marcar la primera estrebada en el resultat (8-3). El mateix Fàbregas i Petrus marcaven la línia en defensa i el Barça se sentia còmode sobre la pista. Talant Duixebàev, amb el seu fill Alex i Luka Cindric alternant-se en la direcció de joc, anava fent canvis a la primera línia, però no acabava de trobar la tecla per frenar l’embranzida catalana. El Barça, amb la segona unitat sobre el terreny, no va saber aprofitar l’exclusió d’Ángel Fernández, i el conjunt polonès gràcies a les aturades de Vladimir Cupara tornava al partit amb un parcial de 0-4 (11-10). Mortensen, de penal, va trencar la sequera, i una jugada assajada culminada per Ariño, cinc segons abans del final, feia justícia al domini blaugrana en la primera meitat (14-11).

Després de la represa, el Barça va tornar a fer una estirada en el resultat. La velocitat de Mortensen i Aleix Gómez en els extrems, les intervencions de Gonzalo –que va aturar un primer penal a Moryto– i algunes delicatessens de Pálmarsson situaven l’equip blaugrana amb sis gols d’avantatge (20-14). No hi havia treva i el Kielce, liderat per Cindric i el gran dels Duixebàev, tornava a escurçar distàncies (22-20). Va ser l’últim punt d’orgull del conjunt polonès, que, amb un Palau en màxima ebullició, veia com el Barça tornava a posar la sisena marxa i s’escapava definitivament del rival. Amb Entrerríos de central, Pálmarsson es va alliberar i va mostrar probablement el seu millor moment com a blaugrana. Gonzalo es feia gran sota els pals i Fàbregas, que en l’últim minut de la primera part s’havia fet un tall a la cella, tornava a la pista i deixava el partit pràcticament sentenciat amb un altre contraatac (29-22). Quan faltaven sis minuts per al desenllaç, Talant Duixebàev va demanar temps mort, però no va poder impedir que el Barça cantés victòria. De fet, es va emprenyar quan Xavi Pascual va demanar temps mort amb 30-26 en el marcador i menys d’un minut de joc. Era evident que, en un grup tan igualat, el tècnic blaugrana pensava en un hipotètic goal average. La jugada no li va acabar de sortir, perquè Ángel Fernández, en una recuperació, va marcar de contraatac, però Aleix Gómez, creixent a marxes forçades en cada jornada, encara no havia dit la seva última paraula i va anotar, quan estava a punt de sonar el xiulet final, la seva setena diana en un desdoblament en la segona línia. Festa grossa al Palau per a un Barça que diumenge juga a la pista del Vardar i tindrà la possibilitat de refermar encara més la seva condició de líder.