Erika Villaécija, una de les grans dames de la natació catalana, es retira. Ho va anunciar ahir a la sala d’actes del Museu Melcior Colet, que va quedar petita per aplegar familiars, dirigents i tècnics esportius, exnedadors i nedadors encara en actiu, i periodistes que van voler fer costat a un dels referents esportius del país en els tres últims lustres. Villaécija, de 34 anys, es retirarà fent allò que més li agrada, perquè abans d’acabar l’any té previst competir en el campionat d’Espanya de piscina curta, a Barcelona del 15 al 18 de novembre, i posteriorment en la copa de clubs, a mitjan desembre, per defensar els colors del CN Sabadell.

Enrere queden setze anys en l’elit i la participació en quatre Jocs Olímpics (Atenes 2004, Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016), que aviat és dit. “La natació ho és tot i he arribat fins on mai m’hauria imaginat des que vaig veure per televisió els Jocs de Barcelona 92 i vaig dir que m’hi volia dedicar. Sempre seré nedadora”, va sentenciar. I hi va afegir: “M’ha costat molt deixar-ho, però m’he omplert d’il·lusions diferents [en el món laboral] i he vist que no tenia el temps necessari per entrenar-me i fer-ho bé, ja que soc molt exigent i les meves prioritats han canviat.” Psicòloga de formació, ara combinarà el seu temps amb l’empresa Better Consultants, al matí, i els entrenaments dels benjamins del CN Sabadell, a la tarda.

Villaécija va comparèixer amb la medalla d’or que va aconseguir en els 800 m del mundial de piscina curta de Dubai, el 2010. Una medalla amb molt de simbolisme, no només perquè ha estat un dels millors èxits de la seva carrera esportiva, sinó perquè va arribar després d’uns moments complicats, quan s’havia plantejat deixar la natació després dels discrets resultats en els Jocs de Pequín 2008 a conseqüència d’uns problemes de salut. El seu germà, el també nedador Àlex Villaécija, la va animar a continuar endavant.

Erika va tenir paraules d’agraïment per als quatre clubs on ha competit –l’Horta, l’Hospitalet, el Sant Andreu i el Sabadell–, a més de les federacions catalana i espanyola, i el COE. El moment més emotiu, però, va ser quan es va referir a Joan Fortuny, el seu entrenador des dels 16 anys. “Has estat com un segon pare. M’has ajudat a superar-me i a creure en mi més que jo mateixa. Et tindré a la meva vida per sempre”, va dir amb la veu entretallada i sense poder reprimir les llàgrimes. Erika també havia pensat en la retirada després del mundial de Barcelona 2013, en què no va complir les expectatives, però va preferir deixar-ho amb un bon record i encara va arribar als Jocs de Rio 2016.

A més de l’or de Dubai 2010, en el palmarès de la nedadora barcelonina també hi destaca el títol de 800 m i 4x200 m, amb un relleu íntegrament català, en l’europeu de Madrid 2004 i el títol de 800 m en l’europeu de piscina curta de Dublín 2003. En els Jocs de Londres 2012, es va convertir en la primera nedadora a competir en una prova de piscina en línia i en aigües obertes. Potser li queda l’espina de no haver guanyat una medalla olímpica, però assegura que se sent “orgullosa” de la seva trajectòria i destaca que “totes les medalles tenen el seu esforç”.

En l’acte també hi van participar el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, que va anunciar que la proposaria com a mereixedora de la Creu de Sant Jordi; el president de la Federació Catalana de Natació, Enric Bertrán; Maite Fandos, diputada d’Esports, i Claudi Martí, president del seu club actual, el CN Sabadell.