Muntanya
L’any ‘Gamitron’
Vuit podis internacionals, incloent-hi el de la UTMB, obren les portes de l’elit a Jordi Gamito
“Dedicaré més temps a entrenar-me, faré menys curses”, diu
“Abans, al matí treballava i a la tarda, quan tenia temps, m’entrenava”, diu el manobre de Platja d’Aro
Jordi Gamito (Platja d’Aro, 1981) comença avui la seva participació en l’Everest Trail Race, la cursa de muntanya que transcorre al voltant del sostre del planeta i que ja va estar a punt de guanyar fa un any. Des d’aleshores, però, el manobre del Baix Empordà que s’entrenava un cop acabada la feina ha vist com la seva vida feia un tomb gràcies als seus vuit podis internacionals i, sobretot, al tercer lloc en la UTMB aquest estiu. “En tenia ganes i estava motivat. El meu objectiu era acabar entre els cinc primers. Sabia que per fer-me un lloc en el podi s’havien d’alinear els astres. Els favorits van anar abandonant i al final vaig acabar tercer”, recordava Gamitron –el seu nom a les xarxes socials– respecte a la cita a Chamonix. Al cap d’un mes, a Bagà, Jordi Gamito va tornar a ser tercer, llavors en l’Ultra Pirineu. Uns resultats, els d’aquest 2018, que han obert finalment les portes a l’elit de la creixent disciplina de curses de muntanya al corredor gironí, en forma de patrocinis. “Dedicaré més temps a entrenar-me, encara que de tant en tant torni a agafar la paleta per no oblidar-me’n. La idea serà fer menys curses, però preparar-les millor”, afirmava en una entrevista a Efe, abans de viatjar al Nepal.
Camprodon, l’aposta
“Abans, al matí treballava i a la tarda, quan tenia temps, em dedicava a entrenar-me. Ara puc dedicar-me primer a entrenar-me i després a treballar”, afirma Gamito respecte a la seva aposta de traslladar-se de la costa a Camprodon, on treballava mitja jornada. Ho va fer fa un any i mig, abans que el seu podi en l’Everest Trail Race –tots els guanyadors fins ara són del Nepal– li permetés posicionar-se com una figura de les curses de muntanya, especialitat en la qual ja havia aconseguit bons resultats i per a la qual disposava de la col·laboració d’empreses, proveïdors i institucions.
L’hivern al Ripollès va ser llarg, amb lesions musculars. “Indirectament em va anar bé, perquè vaig poder fer sessions de força al gimnàs i cuidar altres detalls per fer les coses ben fetes”, recorda ara.
Abans de córrer a aquest nivell, Gamitron era un corredor esporàdic, com n’hi ha tants: “El 2013 encara no havia competit en curses de muntanya. Corria per estar bé físicament, fins que un fisioterapeuta va veure els meus temps i em va dir que provés de fer una cursa.” De seguida va destacar en curses llargues i, llavors, s’hi va començar a dedicar: “No soc explosiu, però aguanto bé en la llarga distància. Cada vegada anava millor i em vaig posar en contacte amb un entrenador per començar a competir.”
Publicat a
Notícies
Dijous,18 abril 2024