Tennis

2018 de serveis mínims

El tennis català eixampla la sequera de títols individuals i només n’ha obtingut un en els últims cinc anys

Els èxits en els dobles de Marcel Granollers, que ha recuperat la condició de top 100, i Marc López, punts àlgids del curs

Els títols de dobles de Marcel Granollers, que va conquerir el Masters 1.000 de París formant parella amb el nord-americà Rajeev Ram tot just en la darrera setmana del curs, i Marc López, campió al Barcelona Open Banc Sabadell al costat de Feliciano López, han pal·liat una mica la sequera del tennis professional català, que ha assaborit només un títol individual en els últims cinc anys: el d’Albert Ramos (Bastad, 2016). Dos tennistes del Principat figuren entre els 100 millors de l’ATP: el mateix Ramos, que no ha tingut un bon curs i és 65è –va començar el 2018 en el lloc 23è–, i Granollers, que ocupa el lloc 97è després d’haver estat fora dels cent millors des de l’agost del 2017 fins a l’octubre del 2018. El barceloní ha hagut d’arromangar-se per recuperar el seu caixet. Va tancar el 2017 situat en el lloc 177è i s’ha recuperat amb orgull i molt d’esforç. La imatge de la seva frustració al Barcelona Open Banc Sabadell després de perdre una gran oportunitat contra el belga David Goffin malbaratant un partit que tenia a la mà amb 6-4 i 5-1 en la segona eliminatòria contrasta amb l’eufòria del seu ressorgiment quan va guanyar la final de París al costat de Ram en la seva primera aparició junts. És el segon Masters 1.000 en la carrera de Granollers en dobles després del que va conquerir el 2012 a Roma amb Marc López. Aquell mateix any tots dos van guanyar la copa Masters, el seu major èxit junts.

Operació al canell

És evident que Ramos no ha jugat al nivell dels dos cursos precedents i per això ha perdut la seva condició de top 50. En el tram final de l’any va admetre que estava cansat i que tenia ganes de fer vacances. Les molèsties al canell han estat una de le seves creus en un exercici que es va començar a girar quan va perdre la final de Quito contra Roberto Carballés al febrer. El mataroní, encara bo, ha acabat amb un balanç de 21 partits guanyats i 28 de perduts. Un cop finalitzada la temporada, va passar pel quiròfan per operar-se el canell esquerre que l’ha mortificat i ja s’està entrenant amb pilota per intentar disfrutar el curs vinent. “Ha estat un any complicat. No ha estat l’any que esperava. He tingut problemes físics i problemes de salut i ara el que toca és mirar endavant. Estic content d’estar bé i tinc moltes ganes de jugar”, explica el maresmenc, que el 2016 va jugar els quarts de Roland Garros i el 2017 va disputar la final del Masters 1.000 de Montecarlo contra Rafa Nadal, els dos moments més àlgids de la seva carrera juntament amb el títol a Suècia. La seva eclosió li va permetre arribar el maig del 2017 a ser dissetè de l’ATP.

Els Granollers, a Austràlia

Granollers, per la seva banda, tenia clar que l’únic camí era acceptar el repte dels Challengers i en va jugar divuit. En va guanyar dos, els dos primers i en setmanes consecutives al gener a Bangkok. També va arribar a quatre semifinals i va perdre una final a Tiburón (EUA). En els tornejos ATP, tanca el curs amb un balanç de cinc triomfs i quatre derrotes i amb les alegries d’haver superat la prèvia de l’obert dels EUA i d’haver fet semifinals de Newport sobre herba. El fet de jugar sovint en la segona divisió li ha complicat tenir una parella estable de dobles. Malgrat tot, ha perseverat en l’intent de salvaguardar el seu rànquing (25è). Formant tàndem amb el seu germà Gerard, que s’ha enlairat per primer cop entre els 100 millors de dobles, ha guanyat tres títols Challenger i van perdre una final. Disputaran junts l’obert d’Austràlia. Enguany ja van ser semifinalistes a l’ATP 250 d’Anvers.

L’exemple de Robredo

Ha mantingut la persistència malgrat el fet de ser veterà –36 anys– l’olotí Tommy Robredo, que ha continuat barallant-se també en els tornejos Challenger i és el 213è de l’ATP. Un títol guanyat a Lisboa i el mèrit d’haver superat els tres partits de la prèvia de l’obert del EUA han estat els moments més feliços del seu curs.

ELS PROTAGONISTES

Ha estat un any complicat. No ha estat l’any que esperava. He tingut problemes físics i de salut i ara el que toca és mirar endavant
2016
Albert Ramos Bastad
2013
Marcel Granollers Kitzbühel
Tommy Robredo Umag i Casablanca
Albert Montañés Niça
2011
Marcel Granollers València i Gstaad
Tommy Robredo Santiago
2010
Albert Montañés Stuttgart i Estoril
2009
Albert Montañés Bucarest i Estoril
Tommy Robredo Buenos Aires i São Paulo
2008
Marcel Granollers Houston
Tommy Robredo Bastad
Albert Montañés Amersfoort
2007
Tommy Robredo Metz i Sopot
2006
Tommy Robredo Bastad i Hamburg
2004
Tommy Robredo Barcelona
2003
Fèlix Mantilla Masters 1.000 Roma
2002
Albert Costa Roland Garros
Àlex Corretja Kitzbühel i Gstaad
2001
Tommy Robredo Sopot
Àlex Corretja Amsterdam
Fèlix Mantilla Palerm
Beto Martín Mallorca
Albert Portas Masters 1.000 Hamburg
2000
Joan Balcells Bucarest
Vaig començar bé l’any però després vaig tenir una fase dolenta. A partir de Roland Garros vaig ser més regular i he acabat top 100
Marcel Granollers
Estic content de tornar a estar bé i tinc moltes ganes de preparar-me de cara al curs vinent
Albert Ramos

L’eclosió de Georgina, el procés de Badosa i el retorn de Bolsova

L’eclosió de la barcelonina Georgina García Pérez, el procés de consolidació de Paula Badosa i el retorn d’Aliona Bolsova han centrat l’interès català en la WTA. García té 26 anys i és la 129a del món (92 en dobles) tot i que no té entrenador i que no va jugar entre el 2011 i el 2014. Va lluir en el primer semestre. A Budapest, on va jugar el seu primer WTA individual, va establir un nou rècord mundial de velocitat amb el servei a 220 quilòmetres per hora –tot i que no està homologat– i després va guanyar el quadre de dobles al costat de Fanny Stollár. Tot seguit va debutar en la copa Federació jugant els dobles. Al juny va passar la prèvia de Roland Garros i va guanyar un partit del quadre. Al setembre, a Quebec, va derrotar una top 100. Els problemes físics a l’esquena han llastat el seu tram final. Paula Badosa –al centre–, que ha tornat al costat del tècnic català Xavi Budó, va celebrar el seu màxim èxit guanyant el títol de l’ITF de 60.000 dòlars de València. La seva rival en la final va ser la palafrugellenca Aliona Bolsova –a la dreta–, que després del seu pas pels EUA ha tornat amb intensitat. Badosa és la 143a i la seva companya de generació –21 anys– és la 162a de la WTA.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)