Enric Sanmartí (Barcelona 1982) es va assegurar aquest cap de setmana el primer lloc del rànquing català al final del 2018 i acumula setze anys de domini del circuit des del 2002. Primer va tancar al capdamunt la classificació durant set anys (2002-2008) al costat de Javi Casadesús, l’actual director tècnic de la federació espanyola. El curs 2009, els líders del circuit català van ser el gironí Gerard Company i el barceloní Edu Bainad. Entre el 2010 i el 2017, Santmartí (RCT Barcelona-1899) , fent parella amb l’italoargentí Nelson Adrián Biglieri van ser la millor parella catalana i van acumular un gran nombre de títols. Enguany, Sanmartí ha repetit l’èxit i és al capdamunt tot sol perquè ha jugat amb cinc parelles diferents: Biglieri, Bainad, Toni Bueno, Ton Sans i també va guanyar el seu dotzè campionat de Catalunya des del 2003 amb Company de parella.

Entre altres èxits, el barceloní també ha guanyat un campionat d’Europa (2003) i un subcampionat del món (2002). També va formar part de la selecció espanyola que va guanyar recentment a Estepona el primer mundial de veterans

Les seves millors actuacions en el circuit 2018 han estat, al marge del campionat català, cinc títols i tres places de finalista. El darrer cap de setmana va caure, al costat de Ton Sans, jugador tarragoní amb el qual havia guanyat dues setmanes abans el Gran Slam del Club ÉsPàdel d’Esparreguera, en els quarts de final del Gran Slam de l’Alfou pàdel de Sant Julià d’Alfou. Però el seu immediat perseguidor, Toni Bueno, també va cedir fent parella amb Ruben Rivera, en els quarts de final per la part de baix del quadre, fet que no li va permetre eixugar el desavantatge de 200 punts que tenia respecte de Sanmartí. Els vencedors del torneig van ser Biglieri i la jove promesa catalana Marc Quílez, que van derrotar per 6-3 i 6-1 en la final a Ricky Martínez i Adrià Mercadal. El circuit català, considerat dels més potents al marge del WPT, es compon de tornejos de les categories Super Gran Slam –els que atorguen més punts–, Gran Slam, or, plata i bronze. El pàdel català viu el moment més dolç de la seva història i es mou al voltant de les 17.000 llicències.