JÈSSICA VALL
PAU BARGALLÓ · RAÜL ROMEVA · LAURA ESTER / DANI LÓPEZ · DELFÍ GELI · · ROBERT MARTÍNEZ · DIEGO LÓPEZ · LAIA PALAU · CARLES ALEÑÁ · ERIKA VILLAÉCIJA
PROTAGONISTES 2018 “Els 30 anys no són cap barrera”
“Vull ser el millor exemple d’aquí que la natació està canviant”
“Ser considerada la millor esportista catalana del 2018 és un honor, i més si valoren la teva trajectòria”
Soc ambiciosa, però a Hangzhou vaig complir els objectius si es té en compte els dos mundials de piscina curta anteriors
Quedar subcampiona d’Europa és una fita, i més després dels Jocs Mediterranis perquè hi vaig gastar moltes energies
Hi ha molts reptes que em fan llevar a les 5 del matí, i ara toca guanyar-se el bitllet per al mundial de Gwangju
La seva eclosió i la seva aposta decidida per la natació va ser tardana, però des que Jèssica Vall (Barcelona, 1988) va trucar la porta de l’elit en els Jocs Mediterranis de Mersin 2013 no ha deixat de fer passes endavant. Ben segur que la seva capacitat per progressar i per mantenir-se entre les millors en l’últim lustre són dos dels factors que el jurat ha valorat per nomenar-la la millor esportista catalana del 2018, un guardó que se li lliurarà a mitjan gener en el marc de la Festa de l’Esport Català. El subcampionat europeu de 200 m braça a Glasgow, les quatre medalles en els Jocs Mediterranis de Tarragona, i el cinquè lloc en el mundial de piscina curta de Hangzhou són la targeta de presentació en meitat del cicle olímpic. Jessica Vall (CN Sant Andreu) té 30 anys, però és ambiciosa de mena i, com li agrada de recordar sempre que se li pregunta, vol ser un exemple que l’edat, en la natació, ja no és cap barrera.
El 15 de gener rebrà el premi com a millor esportista catalana del 2018. Sorpresa?
Sí, perquè és un premi que engloba tots els esports, i que t’escullin com la millor de Catalunya és un honor. Vull agrair al jurat que m’ha votat i que creu que soc mereixedora d’aquest premi, i sobretot perquè van comentar que era un premi a la trajectòria i al fet d’estar durant molt temps a l’elit. Penso que és important que es tingui en compte perquè a vegades entrem en una espiral de voler sempre més i aquests premis et fan retrocedir una mica en el temps i aprendre a valorar tot el que s’ha aconseguit.
Anem pel que és més recent. Satisfeta de la seva actuació en el mundial de Hangzhou?
Soc una persona que sempre en vol més, soc molt ambiciosa. Hi anava amb un gran objectiu, que era nedar en semifinals i finals, tenint en compte que no ho havia aconseguit en els dos mundials de piscina curta anteriors. Havia estat campiona d’Europa el 2017, però a nivell mundial encara no havia pogut competir amb les millors. En aquest sentit, estic molt satisfeta d’haver pogut nedar en les semifinals de 100 m braça, i sobretot la final dels 200 m. Em quedo amb coses per millorar perquè creia que podria estar també en la final dels 100 m i fer podi en els 200 m, però a vegades es tenen premis i a vegades no. Aquest inici de temporada han estat uns mesos una mica complicats en l’aspecte personal, i els resultats, en tot cas, són una injecció de moral de saber que encara tinc un plus més.
Creu que van quedar reflectits els seus avenços en la piscina curta?
Sí, crec que al final guanyar o no una medalla depèn de moltes coses, però arribar a la final i lluitar depèn de tu, i crec que en aquest cas vam estar a l’altura.
Amb la marca de l’europeu de Copenhaguen (2:18.41) hauria guanyat la plata. Ho va viure com una oportunitat perduda de tornar a pujar a un gran podi?
No, perquè s’ha de ser allà. Pensar a batre el rècord d’Espanya és un objectiu, i per això ens entrenem, però a l’hora de la posada en escena hi intervenen molts altres factors i variables que potser no depenen d’un mateix i poden comportar aquestes dècimes amunt o avall que et col·loquen o no al podi. Pots pensar que amb la meva marca tindria medalla, però el dia de la final vaig donar el 120%. Vaig lluitar moltíssim i crec que al final això és amb el que em quedo, que no podia fer cap més braçada.
Les nord-americanes Annie Lazor i Bethany Galat van ser les grans dominadores dels 200 m braça. La van sorprendre?
La Galat, no, perquè és una nedadora que ja fa temps que segueixo, però la Lazor sí, perquè no la coneixia. En tot cas, la vam veure en els escalfaments i ja vam preveure que ho podria fer bé en els 200 m braça. Per mi no era una favorita a l’or, però quan va fer 2:18 al matí ja vam veure que realment sí que era una candidata. Sempre s’ha de tenir en compte les nord-americanes, i en aquest cas va ser graciós perquè hi havia les dues nedadores dels Estats Units, dues xineses, una belga, una russa i la Marina [Garcia] i jo. Per a mi va ser important mesurar-me amb nedadores d’aquest nivell, i en tot cas vaig ser la segona entre les europees.
És la seva millor actuació amb diferència en un mundial en piscina curta després de Doha 2014 i Windsor 2016.
Sí, sí, en aquest sentit hem fet un pas molt important.
Ha estat un any amb diverses cites internacionals, però el més rellevant ha estat el seu subcampionat en els 200 m braça en l’europeu de Glasgow.
La possibilitat d’aconseguir una tercera medalla en un tercer europeu consecutiu era un objectiu clar. El final de temporada va ser una mica angoixant en l’aspecte emocional perquè vaig gastar moltíssimes energies en els Jocs Mediterranis. Per a mi a Tarragona el meu màxim objectiu era revalidar l’or i en aquest període de temps vaig gastar molta energia emocional i després en l’europeu potser ho vaig pagar una mica. Quedar subcampiona d’Europa és una fita molt important, però sempre miro més amunt, és clar.
Es podria dir que els Jocs Mediterranis de Tarragona van ser com una quadratura del cercle de la seva trajectòria, tenint en compte que el seu primer gran èxit internacional va ser el títol de 200 m braça dels Jocs de Mersin 2013?
És com dir, ja ets a l’elit i tornes a ser on vas començar. És el més important. Cada any he anat avançant, cada cop més. Em mantinc a l’elit i és una injecció de moral.
El director tècnic de la Federació Catalana de Natació, José Antonio del Castillo, veu la seva trajectòria com un model a seguir per a nedadores més joves. Com ho valora?
Per a mi és molt important, perquè una de les coses més maques és poder transmetre valors i poder ensenyar com s’arriba a l’elit. D’altra banda, valoro molt les paraules del Casti perquè just quan vaig començar a competir internacionalment ell era el director de la federació espanyola i en certa manera ha estat com el mentor del meu entrenador, en Jordi Jou. Són unes paraules que em donen caliu, d’una persona propera.
Encara compagina la feina amb els entrenaments?
No. L’any passat vaig estar treballant a Bertelsmann a través del Comitè Olímpic Espanyol, però es tractava d’un programa de només un any de durada. Ara compagino els entrenaments amb els estudis d’anglès en una acadèmia. Les ciències sempre m’han anat molt bé [és llicenciada en biomedicina], però en les llengües he anat més torta.
I la feina com a investigadora?
La feina d’investigadora a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) la vaig haver de deixar. Vaig demanar una excedència, però després no vaig tornar perquè era inviable portar aquell ritme d’investigació amb la natació, i més ara que marxo per tres setmanes, torno per una... Les investigacions no es poden aturar.
Com és, doncs, el seu dia a dia?
Em llevo a les 5 del matí. Esmorzo i a les 6 ja soc a l’aigua, entrenant-me, a la piscina del CN Sant Andreu. Acabem cap a les 8.15-8.30 h, i anem a córrer fins cap a les 9.30 h. Després torno a esmorzar i me’n vaig a estudiar anglès. Després vinc a dinar al club i a les 2:45 h ja tornem a ser a l’aigua fins cap a les 5 o 6 de la tarda. A continuació, anem cap al gimnàs a fer pesos fins al voltant de les 7:30, i després me’n torno cap a casa.
El grup d’entrenament de Jordi Jou al CN Sant Andreu ha anat creixent en quantitat i qualitat. Com l’afecta en l’aspecte personal?
El fet de tenir nedadors de gran nivell al teu costat és com una mena de suport. El fet de ser més nedadors pot ser un handicap en el sentit que perds personalització, però penso que és el gran secret d’en Jordi Jou. Tots som un grup i no hi ha diferències de si ets campió d’Europa o no. El que és important o el que ell mesura és la quantitat d’esforç que tu fas durant l’entrenament. Al final tot plegat em fa veure una mica l’essència de la natació i no capficar-me a superar més reptes. Això ja és una cosa més intrínseca meva i a nivell de grup, l’esforç, l’entrenament diari, la constància i el sacrifici és el que t’emportes a la motxilla quan vas a competir, per tenir un plus.
En Jordi Jou deu tenir col·laboradors.
Sí, hi ha la Judit Tarracó, que exerceix com a segona entrenadora i que, a més, és la psicòloga del grup. Ells dos sempre hi són en tots els entrenaments, i aleshores també hi ha en Juanmi Rando, que apareix en la preparació dels velocistes, tant en l’aspecte físic com dins de l’aigua. Hi ha dues o tres sessions a la setmana que les faig amb ell. En aquest sentit, he variat una mica la planificació perquè faig de migfondista i velocista per poder millorar en els 100 m braça. Em va molt bé perquè en Juanmi ha deixat de nedar fa molt poc i té molta experiència en l’àmbit internacional. Sap com et sents abans de nedar, és molt proper i et tranquil·litza.
Abans recordava la presència de Marina García en la final de Hangzhou. Sembla que ha recuperat definitivament el seu millor nivell. Com viu la competència?
Molt bé. Per a mi és molt important perquè mai sé competir contra les marques, i llavors va molt bé tenir algú de nivell perquè t’hi puguis mesurar cada dia. També és molt important veure que tens algú conegut quan nedes a fora, i si pots competir en la final sempre et dona ànims.
En la vida d’un esportista d’elit hi ha etapes de llums i d’ombres. Té notícies de l’estat de Mireia Belmonte?
Els esportistes som humans, i si ara no està al seu màxim nivell, doncs no passa res. Si ha decidit que necessitava una aturada per descansar mentalment o per qüestions físiques, endavant. En les últimes proves de la copa del món de piscina curta en què vam coincidir la vaig veure molt il·lusionada i amb ganes de competir. Per a mi sempre serà la Mireia. Jo he vist com guanyava un or olímpic i al marge del tema esportiu, per a mi sempre serà la Mireia. I quan decideixi tornar, doncs, l’estarem esperant amb els braços oberts perquè sabem que és la millor.
Ja hem superat la meitat d’un nou cicle olímpic. Ja té la vista fixada en els Jocs de Tòquio?
Vaig molt any a any. El secret és deixar-me portar pel meu entrenador. Suposo que si aquesta entrevista la fessis a en Jordi Jou et diria que sí, que ell ja té els Jocs a l’horitzó, però jo ara mateix penso a fer les mínimes per al mundial de Corea, que és el 2019. Faig això perquè penso que una cosa que vaig fer malament amb vista als Jocs de Rio és que vaig entrenar-me i hi vaig estar pensant durant massa temps, i quan vaig ser allà és com si hi hagués competit mil vegades. Penso que se li ha de donar la importància justa i necessària. Hi ha molts reptes que em fan llevar cada dia a les 5 del matí i ara busco la meva millor versió en cada entrenament pensant amb els que tinc més a l’abast, i que són els que em faran pujar un esglaó més.
En aquest sentit, suposo que té marcat en vermell el campionat d’Espanya Open de Sabadell, a l’abril, i el mundial de Gwangju, al juliol.
Exacte. En l’Open buscarem fer les mínimes perquè els criteris de selecció han canviat una mica i ara són més difícils. Si aconseguim aquest bitllet, anirem a Corea a competir al màxim.
Com porta els 30 anys?
[Rialles] Sí, sí, ha estat un any especial perquè he fet els 30. Els meus amics en tenien moltes ganes perquè un mes i mig abans del 22 de novembre ja els anava recordant que era el dia que feia els 30 anys. M’encanta fer anys i tenia moltes ganes de fer els 30. No penso que l’edat sigui cap barrera, i he vist en molts països que la natació està canviant, i que cada cop hi ha més nedadors de més edat. En aquest aspecte, vull ser un exemple aquí, i vull ser la primera.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dijous,25 abril 2024