Set dones s’han repartit el pastís del rànquing WTA en els dos últims anys. Serena Williams, Angelique Kerber, Karolina Pliskova, Garbiñe Muguruza, Simona Halep, Caroline Wozniacki i ara la japonesa Naomi Osaka s’han enlairat al capdamunt del rànquing mundial en una etapa en què la cadira trontolla ràpidament. De fet, les vint setmanes consecutives que s’hi va estar l’alemanya Kerber, entre el setembre del 2016 i el gener del 2017, en la seva primera irrupció, són el registre de més longevitat dels tres últims anys, una alta variabilitat. Una altra dada que exemplifica la terra d’oportunitats en què s’ha convertit el circuit femení és que abans que Osaka repetís títol dissabte passat a Melbourne després d’haver guanyat també l’obert dels EUA, vuit jugadores diferents havien guanyat els quatre Grand Slams dels dos últims cursos. Les campiones del 2017 van ser Serena (Austràlia), Ostapenko (Roland Garros), Muguruza (Wimbledon) i Stephens (obert dels EUA). El 2018, en el mateix ordre, van triomfar Wozniacki, Halep, Kerber i Osaka. Un altre exemple de la inconsistència del lideratge de la WTA és que Karolina Pliskova va ser número 1 sense haver guanyat mai cap Grand Slam i que Halep hi va ascendir quan encara no havia guanyat cap títol major, barrera que va trencar en la passada edició de Roland Garros.

Fa de mal dir, però la nipona de 21 anys sembla predestinada, si no s’espatlla, a marcar una època, sobretot ara que Serena Williams desgrana el darrer període de la seva vida professional. Agressiva –bon servei i una dreta espectacular–, molt ben preparada físicament i amb molt de caràcter tot i la seva aparença de no haver trencat mai cap plat, Osaka és una estrella –Adidas li paga 7,4 milions d’euros a l’any i és la primera tennista, home o dona, en la llista de més recerques del Google del 2018–, tot i la seva timidesa i falta de loquacitat en les entrevistes i en els discursos. “En la meva vida normal ja no parlo gaire. Parlar bé en públic és qüestió de talent”, es justifica. Incòmoda, en una de les entrevistes de l’obert d’Austràlia a peu de pista, es va desempallegar del locutor deixant-li anar que feia calor i que no s’entretingués massa.

Dos Grand Slams i el trofeu d’Indian Wells al març és el botí que ha atresorat. Meteòrica, ha passat de la posició 68 en què va iniciar el 2018 fins al lideratge. Va perdre les altres dues finals que va jugar en el torneig de Tòquio (2016 i 2018). El 2017 ja va fer parlar quan va vèncer Kerber, que defensava el títol, en la primera eliminatòria de l’obert dels EUA. A més, a Melbourne ha demostrat que no arronsa el braç en les situacions compromeses, com quan Kvitova li va aixecar tres pilotes de partit i la va abocar a un dramàtic tercer set. De fet, la seva inspiració és Serena Williams, paradigma de la valentia i l’agressivitat. De pare haitià i mare japonesa, Osaka també es va iniciar en pistes municipals seguint l’exemple de les Williams. Vivien a Long Island (Nova York) fins que es van traslladar a Florida per facilitar els entrenaments de les seves filles. La seva germana Mari té 22 anys i també és tennista (332a).

El rècord històric manant en el circuit el té l’alemanya Steffi Graff, amb 377 setmanes, 186 de les quals les va signar de manera consecutiva. La txeca Martina Navratilova en va signar 332. La tercera en aquest apartat i la primera en actiu és Serena Williams, que ha completat 319 setmanes. El seu millor període van ser també les 186 setmanes seguides entre el 18 de febrer del 2013 i l’11 de setembre del 2016.

En clau catalana, Paula Badosa, que també té 21 anys, ha pujat 25 llocs i és la 116a de la WTA, la seva millor posició. A Austràlia va debutar en un Grand Slam superant la prèvia i va cedir en el primer duel. Diumenge va ser finalista en un ITF a l’illa de Tasmània.