Maximilian Schachmann es va asseure a terra tot just travessar ahir la línia d’arribada de la cinquena etapa de la Volta, entre Puigcerdà i Sant Cugat del Vallès (189 km). En el seu rostre es notava l’esforç que comporta haver aguantat prop de 160 km de recorregut escapat –primer en companyia de tres corredors més i després ja en solitari en els onze quilòmetres finals– i també la satisfacció d’haver completat l’aventura amb un triomf gairebé agònic. “He hagut de pedalar com si fos l’última carrera de la meva vida”, va comentar el corredor alemany del Bora Hansgrohe, que l’any passat també va aconseguir una victòria a la Volta en l’etapa entre la Pobla de Segur i Torrefarrera. Pel que fa a la general, comandada per Miguel Ángel López (Astana), no va registrar canvis en els primers llocs tot i l’ensurt d’Egan Bernal (Sky), que va tenir problemes mecànics en els últims 500 metres i va travessar la meta amb la bicicleta a l’espatlla. Llavors, però, els temps ja estaven neutralitzats.

El guió que va seguir ahir Schachmann va tenir clares similituds amb el que ja li va proporcionar el triomf d’etapa el 2018. Llavors també va esperar que passés la muntanya per protagonitzar amb Diego Rubio una llarga aventura de 100 km. Ahir va tenir més companyia, perquè va formar un quartet amb Andrey Amador (Movistar), Bertjan Lindeman (Jumbo) i Tejay van Garderen (Education First) tot just després de coronar la collada de Tosses. Aquesta pujada, situada tot just arrencar la jornada, afavoria que es formés una escapada, però per davant encara hi havia un munt de trajecte sense cap més dificultat que el collet de Sant Agustí, de tercera categoria i situat a 106 km de la línia de meta. Allà el quartet acumulava tres minuts d’avantatge respecte al gran grup, que no va tardar gaire a accelerar per neutralitzar l’escapada. Entre els equips que van endurir el ritme hi havia l’Arkea Samsik, interessat en una arribada a l’esprint favorable per a un especialista com André Greipel. De fet, les diferències es van reduir a mesura que s’aproximava a Sant Cugat i l’escapada semblava condemnada a fracàs. Però a falta d’onze quilòmetres Schachmann va escapar-se per tal de prosseguir l’aventura en solitari. La seva fe i l’esforç per no veure’s engolit pel grup van tenir el premi del triomf, amb tretze segons de marge respecte a Michael Matthews, el més ràpid en l’esprint per decidir el segon lloc.