Més esport

NAN OLIVERAS

TRIATLETA

“És únic, molt especial”

“Necessitava un objectiu més ambiciós”, diu l’olotí sobre el canvi

Nan s’entrena amb l’or olímpic i campió d’Ironman

M’agradaria molt estar a Hawaii. Acompanyaré en Jan i em fa molta il·lusió, i d’aquí a uns anys poder-hi competir

Nan Oliveras (Olot, 1993) competeix aquest 2019 en la mitja distància. Campió estatal en esprint i olímpica i bronze en el mundial sub-23, amb múltiples victòries en l’àmbit local , l’olotí era una de les més fermes promeses internacionals i va debutar en les sèries mundials, a Hamburg. En la primera cursa del calendari amb més nivell, a Austràlia el 2016, va agafar una mononucleosi que el va deixar fora de combat dues temporades, fins que aquesta tardor passada va alçar el dit amb el títol català de mitja marató a Ripoll.

Canvi de distància. Per què?
Sempre m’havien dit, des que vaig començar a fer triatló i per les meves característiques, que la llarga distància em podria anar molt bé. Aquests dos darrers anys han estat més complicats amb la mononucleosi i tot, i quan vaig estar al cent per cent necessitava un objectiu més ambiciós. I per l’edat i per començar a entrenar amb en Jan Frodeno era el moment adequat per fer-ho.
Deu ser com fer un rondo en què hi hagi també Leo Messi...
Si m’ho haguessin dit fa uns anys no m’ho hauria cregut: entrenar amb Jan Frodeno, que és el millor del món –ha estat campió d’uns Jocs Olímpics i també a Hawaii–. Sempre ha guanyat el que s’ha posat al cap i poder-lo tenir aquí Girona i poder entrenar amb ell, que em porti els entrenaments... És únic, molt especial.
El debut a Salou no li acaba de sortir bé però en la seva segona cursa ja puja al podi. És aquest el nivell que espera oferir?
Aquesta pretemporada vam fer una feina molt bona i a Salou hi arribava molt bé. Però com que era el primer, acostumar-se sobretot amb la cabra, que és el canvi més fort que hi ha de curta a llarga distància... Vaig tenir rampes a les cames i al nervi ciàtic i no vaig poder donar-ho tot, al cent per cent, per fer una bona cursa. Era la primera i no sabíem com sortiria, però tres setmanes després, a Gran Canària, va sortir tot perfecte.
El veurem en més podis, doncs?
Per la pretemporada que havíem fet i els ritmes que dúiem amb en Jan, sabíem que estava molt bé. Nedant he fet un gran canvi, corrent és el que em va millor i també estic molt bé. I amb la bici també he fet molt bons entrenaments. Després de Salou sabia que estava bé, però tampoc em pensava que pogués fer podi pel nivell que hi havia.
Bé, amb la llarga distància tots sabem on acabarà, tard o d’hora.
Sí... M’agradaria molt estar a Hawaii. Aquest any gairebé segur que acompanyaré en Jan a veure la cursa i em fa molta il·lusió ser-hi i amb ell, allà. I d’aquí a uns anys poder-hi ser i poder-hi competir també, és clar.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.