El Tormalet és el port de muntanya més prestigiós del Pirineu i, ahir, el ciclisme francès hi va viure una de les jornades més memorables de l’era moderna. Thibaut Pinot va ser el primer de creuar la línia d’arribada a 2.115 m i Julian Alaphilippe (Deceuninck), segon en el primer dels tres finals per sobre els dos mil –queden Tignes (2.089) divendres que ve i Val Thorens (2.365) l’endemà.

Loulou va ser segon però no va disputar el final al cap de files del Groupama, que va rebentar el que quedava dels favorits a menys de nou quilòmetres del final. El mallot groc va resistir els canvis de ritme l’endemà de guanyar la contrarellotge a Pau i, si avui no té una davallada clamorosa es planta a la tercera setmana del Tour amb un marge considerable i, sobretot, el gros dels favorits a una heroïcitat de quedar fora de la lluita pel mallot que compleix cent anys en aquest 106è Tour.

Geraint Thomas es va despenjar a un quilòmetre pel final, Mikel Landa, perjudicat en l’etapa amb els talls pel vent –Alaphilippe hi va tenir un paper important, en l’estratègia– encara no treu el cap entre els deu primers i a Nairo Quintana li va caure la careta, ahir. El balear Enric Mas, l’home de la general del Deceuninck per haver pujat al podi en la darrera Vuelta, també va cedir i ara ja haurà de treballar per a Loulou i, només el Jumbo, sembla tenir un pla amb cara i ulls. Kruijswijk. Queda el pla B de l’Ineos, és clar. Bernal. I el G, de Geraint Thomas, fiable el 2018 per rellevar Chris Froome al palmarès i fins ahir, final a la Planche des Belles Filles inclòs. Que mig equip (Kwiatkowski, Moscon, Van Baarle i Rowe) es quedés al primer port de primera obliga l’equip britànic a fer el que no ha fet fins ara. Atacar. O esperar que Loulou no vagi de debò...