L’entrenador argentí establert a casa nostra Luis Ferrini no tenia cap dubte sobre la presència en el futur d’Ari Sánchez en el circuit professional quan la reusenca tenia catorze anys i deixava tothom bocabadat per la seva tècnica i intel·ligència a la pista. Rebatejada en les transmissions de World Padel Tour com a Magic Sánchez, la reusenca mai ha tingut la mà pesada, però la seva safata, els seus canvis de direcció, la seva capacitat per llegir, per improvisar i per fer també genialitats amb la deixada, amb la volea o per canviar el ritme amb el globus l’han duta al capdamunt del pàdel mundial. Encara bo, que un dia, per estricta casualitat. va anar amb els seus pares a una urbanització i hi havia una pista d’aquest esport que ha enganxat milers de persones a Catalunya i que no acaba d’arrencar en el món anglosaxó malgrat la voluntat ferma dels responsables del circuit mundial World Padel Tour d’internacionalitzar-lo.

Ari Sánchez va convertir-se el 2017 quan tenia dinou anys en la jugadora més jove del circuit que guanyava un títol al costat de la seva llavors inseparable companya madrilenya Marta Ortega (20). Alhora, va ser la primera catalana de la història que va tenir l’honor de ser campiona en el circuit. Tot seguit, la barcelonina Lucia Sainz, que l’any passat va arribar a formar part de la parella número1 al costat de la menorquina Gemma Triay, va guanyar sis tornejos. Enguany, Sainz i Triay han viscut un trajecte més feixuc per culpa de les lesions, tot i que a Mijas van ser semifinalistes.

Fa pocs mesos, quan la temporada passada encara no s’havia acabat, Ari Sánchez va rebre la trucada de la madrilenya Ale Salazar, que llavors formava part d’una de les dues millor parelles al costat de la canària establerta a Sant Cugat Marta Marrero. Li va proposar jugar amb ella. No va desaprofitar l’ocasió. A Mijas, aquest diumenge van jugar la seva setena final juntes del 2019 i van obtenir el seu quart títol del curs, que les encamina cap al numero 1. Al davant només tenen les Martas –tot just la parella resultant de les companyes separades d’Ari i Ale–, que s’han endut cinc títols però que ara veuen perillar el número 1 tot just en el torneig de Madrid, on Salazar sortirà especialment motivada. “Seria molt maco aconseguir el primer lloc a Marid però encara queden molts de tornejos”, va afirmar diumenge. La reusenca, per la seva banda, va incloure la crítica en la seva anàlisi i va fer referència a la derrota clara que van encaixar en la final de València contra Marrero-Ortega (6-3 i 6-2): “No vam deixar una bona imatge i sabíem que ho havíem de canviar. Hem treballat molt i estic superfeliç. Felicito la meva companya Alejandra perquè ha jugat a un nivell molt alt en el torneig i estic molt contenta de jugar la seu costat.” És evident que amb Salazar (2a del món) al costat Sánchez (4a) s’ha fet més jugadora, tria millor les seves opcions. Potser no apareix tant en el resum de genialitats però ha guanyat regularitat, ofici, consistència. Formen una parella temible, complementària quant a estil, aspecte bàsic, i que ara ja està molt ben conjuntada.