Probablement només ha passat una vegada en la història de l’atletisme català. El gironí Santi Catrofe (13-2-1999, CA Santa Cristina) és l’actual campió de Catalunya dels 1.500 m però també ho és de l’Uruguai, on va néixer, abans de traslladar-se a Catalunya quan tenia només quatre anys. Probablement no hi ha cap atleta d’elit que hagi viscut una temporada més estressant. Haver-se convertit en el millor migfondista del seu país d’origen també li ha comportat algunes obligacions. Després de guanyar el campionat del seu país, va ser quart en el campionat sud-americà i també quart en els Jocs Panamericans fa una setmana, en una cursa d’altíssim nivell. Entremig va tenir temps de fer la seva marca personal dels 1.500 m (3:42.73, rècord nacional) en el míting de Barcelona i de defensar la samarreta de Catalunya en el campionat de federacions, on es va fer valer amb un meritori tercer lloc. S’ha quedat a nou centèsimes de classificar-se per al campionat del món de Doha, un fet impensable tot just fa uns mesos.

“Tot això ho dec al meu entrenador –Josep Carballude–. Ell va moure cel i terra enmig de la burocràcia de la federació espanyola i de la uruguaiana per poder ser atleta del meu país.” El seu debut amb l’Uruguai va ser l’any passat en el campionat sud-americà sub-23. “El viatge va ser un infern, un vol amb escales Barcelona-Macao-Quito i Cuenca. A més, no vaig poder ni dormir”. Amb tot, es va fer valer amb un quart lloc en la final directa.

Tenir el cos i la ment entre dos continents no li ha impedit una progressió meteòrica en una distància, la dels 1.500 m, que ja és definitivament la seva preferida. En un any ha baixat vuit segons la seva marca personal i pel 2020 ja comença a albirar objectius més ambiciosos. “Baixar de 3:40 és el primer, i també hem començat a mirar quins requisits haig de complir per anar amb l’Uruguai als Jocs de Tòquio. La mínima A no crec que la tingui a l’abast encara (3:35) però la IAAF repesca atletes d’altres països seguint un rànquing molt específic de marques i proves. És difícil, però no impossible.”

Catrofe, com a bon uruguaià, el primer que va fer quan es va interessar per fer esport és jugar a futbol. Va anar directe al Girona FC, que per això era el gran club de la ciutat, però després de participar en algun cros va fer el salt al club d’atletisme, el GEiEG. Tenia 13 anys. A través d’un company es va posar en contacte amb Carballude, descobridor entre d’altres d’Adel Mechaal a Palamós, i la seva vida va fer un tomb. “Anava a entrenar-me dos o tres dies a Palafrugell i Palamós, però cada vegada hi he anat més, ell calcula exactament quin és el meu marge de millora cada vegada. Primer vaig començar fent els 10.000 m i després els 800 m; diguem que m’he quedat en la distància del mig.”

Catrofe, gràcies a les gestions de Carballude, també pot aspirar a partir d’ara als títols de campió d’Espanya. “Fa uns mesos no em van deixar disputar la final en pista coberta, però no ho poden impedir; simplement no puc ser seleccionat per Espanya”, diu l’atleta, que admet que Mechaal és ara per ara l’atleta número 1 dels 1.500 m a Catalunya. Després d’uns mesos d’activitat constant a les pistes, l’atleta gironí farà un reset i a finals de mes començarà a preparar in crescendo la propera temporada. Entremig continua els seus estudis. “Ara per internet gairebé tot és possible”, assegura.