Tennis

El doble mortal de Granollers

Tennis. La final en l’obert dels EUA i el títol en el Masters 1.000 de Montreal al costat de Zeballos l’han enlairat entre els 10 millors del món de dobles quatre anys després i l’acosten al Masters

La brillant plaça de finalista en el quadre de dobles de l’obert dels Estats Units al costat de l’argentí Horacio Zeballos i el títol en el Masters 1.000 de Montreal, també amb el sud-americà, tot just en el seu debut com a parella, han permès al català Marcel Granollers (Barcelona 1986) ascendir divuit posicions fins al novè lloc en el rànquing i tornar al top 10 després d’un llarg període de quatre anys. Des que va ser setè el 25 de maig de 2015, no havia lluït una posició tan alta. Els èxits del 2019 es complementen amb el títol en l’ATP 250 de Newport (EUA), guanyat al juliol al costat de l’ucraïnès Sergiy Stakhovsky. Granollers, un consumat especialista tant per la seva altura (1,91 m) com per la seva bona volea i servei, va ser el quart jugador del món el 25 de febrer del 2013 i atresora divuit títols de dobles en 38 finals jugades. En individuals, va ser dinovè el juliol d’aquell mateix any i ha aconseguit quatre títols en set finals entre el 2008 i el 2014. Ara mateix ocupa el lloc 100è. Zeballos té 24 anys i és de Mar del Plata. Fa pocs menys de dos anys que es dedica exclusivament als dobles i és el tercer de l’ATP.

En la cursa cap a Londres, rànquing de punts nets de parelles que determinarà els vuit emparellaments que jugaran la copa Masters, el català i l’argentí han pujat catorze posicions i ja són la desena millor parella del 2019, amb l’objectiu d’acabar entre les vuit millors clarament a tret. Acumulen 2.200 punts i els vuitens –el nord-americà Rajeev Ram i el britànic Joe Salisbury– en tenen 2.570. Granollers va ser campió de la copa Masters el 2012 amb Marc López, en una final històrica contra els indis Mahesh Bhupathi i Rohan Bopanna. Les característiques del seu joc l’han destacat sempre com un reconegut jugador de dobles que ha demostrat una gran capacitat per adaptar-se a les circumstàncies. No en va, ha guanyat títols ATP ni més ni menys que amb tretze parelles diferents. Aquesta setmana, per exemple, juga l’ATP 250 de Metz al costat del seu germà Gerard, amb qui ja ha guanyat títols en l’ATP Challenger Tour, el segon circuit. El 2018 van triomfar a Binghamton (Nova York), Burnie (Austràlia) i a Bangkok (Tailàndia). Amb el britànic Ben McLachlan, enguany es van endur el challenger de Surbiton (Londres). Aquest curs també ha jugat amb els australians Matt Reid i Bernard Tomic, el croat Nikola Mektic i el romanès Radu Albot.

LA DADA

12
companys
diferents ha tingut el tennista català en el divuit títols ATP que atresora en la seva carrera.
2009
Tommy Robredo São Paulo
Beto Martín Buenos Aires
Pablo Cuevas Moscou
2010
Santi Ventura Madràs
Pablo Cuevas São Paulo
2011
Tommy Robredo Auckland
2012
Marc López Masters 1.000 Roma
Marc López Gstaad
Marc López copa Masters
2014
Marc López Buenos Aires
2016
David Marrero Bastad
Marcin Matkowski Tòquio Jack Sock Basilea
2017
Ivan Dodig Basilea
Ivan Dodig Rotterdam
2018
Rajeew Ram Masters 1.000 París
2019
Sergiy Stakhovsky Newport
Horacio Zeballos Masters 1.000 Montreal Entre el 2008 i el 2019, ha jugat 20 finals més amb López (11), Cuevas (3), Ivan Dodig (2), Robredo (2), Zeballos (1) i Ventura (1).
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)