Més esport

No empresonaran un país

La ciutadania pren els carrers i els punts estratègics indignada per la sentència del procés

Penes de reclusió d’entre 8 i 13 anys a nou líders polítics i socials en un atac sense precedents a les llibertats

L’1 d’octubre del 2017 la brutalitat policial contra la ciutadania pacífica que volia votar en el referèndum d’autodeterminació va causar un impacte brutal en tots els sectors socials, també en l’esport. Activitats cancel·lades, partits suspesos i reaccions de condemna per una banda i de silenci per una altra. Dos anys més tard, les sentències del Suprem en la causa que es va instruir contra 12 polítics i activistes socials ha generat una reacció de protesta i denúncia encara tan incipient que no és possible calibrar quin abast tindrà. L’esport, que durant molts anys ha transitat de puntetes per la qüestió nacional amb el pretext d’una falsa neutralitat, fa temps que ha entès que ha de prendre partit i aquest cop també ho ha fet, bé per rebutjar la sentència, per exigir una solució política, diàleg institucional o, també aquest cop, per restar en un silenci que, en moments de tanta gravetat, s’entén com una complicitat amb el contingut de la sentència.

Tretze anys de presó per al vicepresident Oriol Junqueras, 12 per als consellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, 11 anys i mig per a la presidenta del Parlament Carme Forcadell, 10 i mig per als consellers Joaquim Forn i Josep Rull, i 9 anys per als activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a més de condemnes sense presó per als consellers Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Mai en democràcia l’exercici de la llibertat d’expressió havia rebut represàlies tan severes en forma de sentències judicials.

El tsunami democràtic

En ser coneguda la sentència, la presa dels carrers i dels punts clau de la geografia catalana va ser la primera prova per mesurar les forces del tsunami democràtic. Les imatges de l’aeroport de Barcelona, les estacions de tren, les principals artèries de comunicació de ciutats i pobles són la primera mostra. Se’n veuran moltes més, també en escenaris propis de la competició esportiva. Això, que es puguin disputar. Perquè, de moment, ja se sap que perilla el debut de l’Spar Citylift Girona en l’Eurolliga de bàsquet, demà a Istanbul.

ES MULLEN

Esportistes, entitats i institucions també fan sentir la seva indignació

IMPACTES

Les protestes s’estendran en els pròxims dies i inclouran recintes esportius

La valentia d’Alèxia Putellas

Alèxia Putellas posa en qüestió la pertinència de les condemnes en una piulada en català i castellà: “L’únic que està ben clar que NO és la solució. Cadascú pot opinar si és just o injust... però de veritat algú pensa que amb la sentència s’ha acabat el problema? Solucions (polítiques) ja, si us plau!” Sense arronsar-se per l’exposició pública que comporta ser la capitana de l’equip femení de futbol del Barça, Putellas s’hi va tornar contra algun dels cavernícoles que habiten Twitter que li va fer els menyspreus i retrets habituals sobre la seva participació amb la selecció espanyola (com si pogués escollir...) “Ser futbolista no em permet ser ciutadana?”, s’interrogava.

Lleida Llista: l’entrenador i el capità es revolten i es retira el comunicat

Un dels clubs que van reaccionar primer a la sentència va ser el Lleida Llista, de l’OK Lliga. Ho va fer, però, amb tanta equidistància que va acabar generant indignació en les seves pròpies files, fins al punt que a última hora va retirar el comunicat lamentant les reaccions que havia generat. Com la del capità Andreu Tomàs: ”A mi no m’etiqueteu en aquest comunicat vergonyós, idèntic al del @RCDEspanyol, quina decepció, a mi no em representeu.” Un missatge que va generar un corrent de solidaritat entre altres jugadors del club, com Oriol Vives, Lluís Tomàs o Àlex Joseph, i de l’hoquei català. I del mateix tècnic lleidatà, Albert Folguera, tots en el mateix sentit.

El comunicat del club apel·lava a una pretesa neutralitat: “El club és una entitat purament esportiva i integrada per persones amb múltiples sensibilitats.” Insistia en “el respecte a les decisions judicials” i lamentava “el patiment dels afectats i les seves famílies”.

Contrastava el pronunciament del Lleida Llista amb, per exemple, el del Reus Deportiu, que conclou en el seu comunicat: “No veiem en aquesta sentència l’honestedat ni la justícia ni el respecte propis d’institucions judicials i democràtiques. Sent conscients de la més que probable pluralitat d’opinions dels socis i sòcies respecte a la sentència, volem expressar tot el suport, escalf i solidaritat als presos polítics i les seves famílies.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.