Un títol júnior de Grand Slam no garanteix el futur. Només cal repassar el palmarès per trobar campions posteriorment anònims. Però el triomf en l’obert d’Austràlia obtingut per Vicky Jiménez amb només 14 anys ha sacsejat el món del tennis. Andorrana, filla d’andorrà i de russa –parla cinc idiomes–, la tennista del CT Barcino ha trencat esquemes. És la campiona més jove de Grand Slam des que la nord-americana Coco Gauff, que ara en té 15, va guanyar Roland Garros el 2018. Era, a més, debutant en un major i la més jove del quadre i va exhibir una maduresa singular. L’èxit l’ha enlairat disset posicions, fins al número 2 del món júnior, tot i que cal contextualitzar-ho perquè les millors de la categoria ja juguen la WTA. Ella s’hi estrenarà, sense pressió, ben aviat. “Vull anar pas a pas, torneig a torneig”, diu amb precaució la jugadora, que va admetre la sorpresa per haver guanyat a Melbourne: “Mai m’hauria pensat que estaria aquí.”

La final contra la polonesa Weronica Baszak, a més, va començar molt malament: dues dobles faltes i algun dels serveis, tots molt lents, va marxar fora per un metre. Nervis. Lògics per la grandiloqüència de l’escenari. “Mai havia jugat en una pista tan gran”, va admetre. Però no es va ensorrar. Fins i tot va discutir el primer set trencant amb un revés paral·lel fantàstic (5-5). La potència de la polonesa de 17 anys li va barrar el pas. Amb un revés a dues mans molt segur –el seu millor cop– i una gran capacitat per al sacrifici defensiu amb globus molt ben tirats en les situacions límit, es va activar de cames i va imposar el seu joc: 5-7, 6-2 i 6-2. Va tancar els ulls d’alegria. A la graderia, el seu pare i entrenador, Joan Jiménez, es va fondre en una abraçada amb Enric Molina, mànager de la nova campiona. Des de Barcelona, el subcampió olímpic i comentarista d’Eurosport Jordi Arrese també va seguir de prop el triomf sonat, possiblement el més notori de l’esport andorrà en tota la seva història. Arrese assessora i també coentrena Jiménez des del setembre, tot i que matisa que encara no hi ha viatjat. “Té molt de caràcter, és molt competitiva i té un gran respecte pels rivals i per tothom. És una esponja. Escolta i té una gran capacitat per assimilar els conceptes. El que ha fet és molt important, tot i que ha de seguir treballant per arribar a ser professional”, relata l’extennista, que recorda les tesis de Toni Nadal: “Sempre m’ha agradat la seva filosofia. Quan el seu nebot Rafa va guanyar el campionat d’Espanya aleví li va donar una llista de noms que també havien estat campions i que ningú no coneixia. En aquest sentit, he de dir que el Joan ha portat sempre molt bé la seva filla.” Per Arrese és vital l’etapa que ve ara: “Si hi ha resultats, millor, però és el moment de millorar la tècnica i la tàctica.”

Jiménez s’entrena des del 2017 a l’acadèmia que dirigeix el seu pare al Club de Golf Terramar de Sitges. Ell va ser el 505è del món i sap el pa que s’hi dona. Va ser campiona del Longines Future Tennis Aces, torneig sub-13 promocionat per Roland Garros en una pista de terra instal·lada sota la Torre Eiffel. El premi, a més d’un rellotge i una beca fins als 16 anys, incloïa jugar un partit de dobles d’exhibició al costat d’Andre Agassi. A l’altre cantó hi havia Steffi Graf. A Austràlia ha al·lucinat veient els seus ídols, tot i que no els ha pogut conèixer. Admira dos esquerrans com ella: Rafa Nadal i Petra Kvitova. Temps al temps.