És complicat. No estem gens acostumades a estar-nos tantes hores a casa i, per suposat, el fet d’estar fora de l’aigua és el que pitjor em prova. Però bé ara el que toca és estar-se a casa i, com hem dit 30.000 vegades, s’ha de ser responsable per la situació que estem vivint.

De fet, en l’àmbit de la selecció havíem de ser a Rússia per jugar un partit de la lliga mundial, però ara s’han ajornat tots aquests partits cap a setembre i octubre. I pel que fa al club, estàvem en un moment de càrrega perquè teníem dos partits importants de la fase regular com la visita del CN Sabadell a casa, i el CN Sant Andreu a fora, i sobretot amb vista als play-off, que era un altre dels moments claus de la temporada.

La Marina Zablith [l’entrenadora del CN Mataró] sí que ens ha dit en la mesura que puguem i de les condicions que tinguem a casa anem fent exercicis. És molt difícil perquè anem dia a dia, i cada dia canvia. Jo tinc la sort que en el bloc on visc som pocs veïns i ens coneixem tots, i puc anar a la terrassa de dalt amb la meva parella [en Ramiro Veich, jugador del primer equip del CN Mataró] i allà fem una mica d’entrenament: pujo i baixo escales, tinc una bicicleta estàtica que m’ha deixat un veí, faig quatre pesos… Però es clar no ens podem tirar a la piscina i és el que pitjor ens prova. Els que practiquem esports d’aigua som els que ho estem passant més malament, a no ser que tinguis una piscina a casa, cosa que el 95% de la població no tenim.

Estic acabant la carrera. Al gener vaig presentar el treball final i em falta fer les pràctiques de nutrició humana i dietètica. A priori, m’havia deixat aquest semestre per no fer res a nivell d’estudis perquè en teoria havíem de fer alguns viatges amb la selecció. Però també m’havia apuntat a un curs de nutrició esportiva i vaig fent. També aprofito per mirar apunts de coses de la carrera que m’interessen o algun curs que es pugui fer on-line perquè sinó no saps què fer durant tantes hores. I, a més, penso que això anirà per llarg.

Si, a través de l’Instagram del waterpolo Mataró anem penjant fotos dels nostre dia a dia, però res d’exercicis físics. Que si una llegeix, mira sèries, juga a la play.. és més que res per passar l’estona perquè ens costa molt està parades i, sobretot, sense aigua.

Abans en parlava amb la meva mare i, per sort, que jo sàpiga per ara ningú no ho ha agafat. I esperem que continuï així, però sembla que s’estan incrementant molt els casos i a algú o altre tocarà.

Ara mateix els Jocs a totes nosaltres ens queden una mica lluny. Tenim ganes que passi la pandèmia i a veure si es pot acabar la temporada, i després ja parlarem dels Jocs. Si no es fan és perquè seria perjudicial per a la salut de les persones, o sigui que pel nostre benefici no seria. Ara mateix, tot i que ens faci mal perquè hi portem treballant quatre anys, els Jocs no són una prioritat, sinó que passi aquest moment i que es vagin eradicant els contagis i la propagació del coronavirus.

Exacte. S’haurien d’haver disputat aquest mes i ja s’han passat pel maig. Està tot en suspens i com tothom anem molt al dia a dia.