L’11 de març vam tenir una junta, el tema ja estava sobre la taula i ja vam decidir aturar l’activitat. Llavors va sortir el decret i ho teníem assumit, perquè si una cosa té el ciclisme a casa nostra és que hi ha molta activitat, cada cap de setmana. El calendari està molt atapeït, sobretot des de l’1 de març. Per organitzar-nos, hem suspès el calendari fins al 10 de maig i l’allarguem fins al 29 de novembre per veure quines curses i proves d’oci o de lleure es poden ajornar. Sobretot la carretera.

De moment, no. Tenim una reunió l’1 d’abril [avui] per prendre decisions. Aquella mateixa setmana vam començar a fer teletreball els administratius, i l’equip tècnic, que és el més afectat, fa altres activitats i de manera no tan directa. No n’hem aplicat cap i la nostra intenció és no fer-ho: tenim un estudi financer que ens diu que podem suportar uns mesos amb la previsió d’abril i maig d’aturada total. El capital més important que tenim a la federació són els treballadors, i el nostre objectiu és protegir-los i aconseguir la mínima afectació possible per a ells. Si s’allarga...

Sí, i va quedar molt clar que no es podia fer esport al carrer. No es podia sortir per entrenar-se, i hi havia el dubte dels professionals –en tenim diversos–, però no es va considerar que fos una feina i vam tenir un parell de setmanes d’indecisió. El CSD ho va negociar amb el ministeri.

Semblava que sí que hi tenien tot el dret. Des del punt de vista sanitari i de seguretat, enteníem que entrenar-se de manera individual no s’havia de penalitzar, sempre que es demostrés que són professionals. Si s’hagués aprovat, tampoc n’hi ha tants, i la carretera oferia més seguretat que mai. Ni ho vam compartir ni ho vam entendre. Amb confinaments generals, sí.

Estava condemnada a no fer-se, la Volta. Ho vaig tenir clar des del primer moment i no entenc com és que van deixar sortir la París-Niça. Perquè era francesa, i van rectificar les últimes etapes...

El Tour tampoc hauria de sortir, tal com estan les coses. Parlem de condicions de seguretat i ens afecta a tots. Sense públic deixes fora de perill el públic. Però els corredors també són persones que es poden contagiar i van l’un al costat de l’altre. No ho entenc i penso que tampoc sortirà.

És un espectacle i, sense el públic a la carretera, queda la gent que ho veu per la televisió, i és el que argumenten els organitzadors. Però crec que, igual que en la París-Niça, en què hi va haver equips que se’n van desmarcar i abans de començar es van negar a sortir, en el Tour passarà el mateix. Hi ha la part econòmica i potser hauran de negociar amb els corredors; n’hi ha que tenen salaris molt alts. Afecta tota la societat, al final.

No crec que el perjudiqui, està en trajectòria ascendent. A d’altres potser sí. A molts esportistes els afectarà mentalment; si assumeixen el canvi, rendiran igual. És la feina dels entrenadors, més enllà del tema físic.

Cal admirar com ha estirat la seva carrera, Alejandro Valverde, perquè el nivell que té a la seva edat no és normal. Però hi ha una part negativa que condiciona les possibilitats d’altres corredors que venen per sota, i en Marc ja hauria tingut millors resultats. Ha hagut de treballar molt per a ell, i sí que n’ha après, però ja ha arribat el seu moment. No cal esperar fins als 27 o 28 anys com Indurain; té bones condicions i està preparat per a curses per etapes.

És una llàstima, perquè estan sortint corredors catalans de nivell que estan passant a professional. Si no aconseguim un equip és perquè no trobem un patrocini prou fort a Catalunya per poder-lo tirar endavant. De corredors, n’hi ha prou per omplir-lo, l’equip.

Ha fet un pas endavant, és veritat. Però amb una ajuda important de la Generalitat; si no, no ho hauria pogut fer de cap de les maneres. Els patrocinis que aconsegueix són molt petits per al que ha de tenir un equip i les normes del professionalisme, o les condicions que marca l’UCI, fins i tot per al femení, ja estan exigint unes compensacions econòmiques que el Massi-Tactic no podrà assolir. El podria condicionar en un futur. I ho entenc, les dones han de tenir retribucions equivalents a les dels homes i això vol dir una inversió important.

Ha anat bé, perquè almenys les que venen per sota tenen on emmirallar-se, un equip per aspirar a entrar-hi. De corredores catalanes, n’hi deu haver un cinquanta per cent i, tot i agafar corredores de fora, costa agafar nivell. De catalanes, en té de molt bones, i n’ha incorporat alguna que corria fora, com la Mireia Trias, que per mi té molta projecció. És la més jove i en un futur serà la líder amb tota seguretat. I caldria que n’entressin més, de catalanes.