Difícilment es podien imaginar el grup de pares i mares que el 1988 van fundar el primigeni CV Sarrià, reconstituït el 1993 com a CV Sarrià-Sant Cugat –ara CV Sant Cugat– arran de la construcció del pavelló de Valldoreix, que 33 anys després l’equip femení signaria l’accés al play-off pel títol de la màxima categoria, afegint-se als èxits de l’històric Espanyol, campió de lliga (1990/91), i del Barça, que fa dos cursos va jugar la fase final i va ser subcampió. Ofegat per la despesa extraordinària per jugar la copa i el play-off, però, va baixar.

“Som un club referent en la base i ara podem dir, amb majúscules, que també ho som a nivell sènior”, proclama el tècnic Rafa Ruiz, que fa catorze anys que és al club i ha passat per totes les categories. Ruiz ja avisava de la “polivalència” del grup a l’inici de curs, tot i que també recorda que l’objectiu “era la permanència”. “De seguida es va veure que el grup era homogeni a nivell humà i que ha progressat amb una rapidesa sorprenent. Estem emocionats i il·lusionats per jugar la fase pel títol.” De fet, Ruiz va renovar pensant que jugaria a la superlliga 2 –compromès, deia que la divisió de plata encara el motivava més–, perquè el Sant Cugat, en una lliga inacabada, havia baixat. La renúncia del Vall d’Hebron li va permetre reenganxar-se a l’elit, i el nou bloc, amb sis fitxatges, ha millorat les expectatives.

El Sant Cugat, cinquè de la fase regular que dissabte rebrà l’Avarca Menorca, quart, en el primer partit de la sèrie de quarts al millor de tres en la qual té el factor pista en contra –el cap de setmana posterior jugarà a les Illes–, ha perdut els dos partits que ha jugat contra les illenques aquest curs (3-1 i 1-3) però ara ha fet evolucionar el seu joc. “No serà gens fàcil. De fet, elles són les favorites. Però nosaltres volem allargar el somni fet realitat”, diu el tècnic, que remarca que l’equip ha guanyat els cinc últims partits: “Hem estat entre els millors equips de la segona volta, amb vuit triomfs en onze partits, i hem sumat 23 punts dels 33 possibles. Tradicionalment, amb equips sempre força joves, hem millorat el nostre rendiment en les segones voltes.” Tot plegat, en un context d’inferioritat: “Som els únics que només ens podem entrenar a la tarda perquè la gent estudia o treballa.” Ruiz, però, diu que això mai és “una excusa”: “Sempre he intentat que fos un valor per reforçar el nostre mèrit.”