M’estava entrenant a Sierra Nevada, ja s’havien acabat les curses i sí que va ser forta, em va sortir l’espatlla de lloc. M’agafa al final de temporada, ara estaria de vacances i d’aquí a poc començaria a entrenar-me. A la neu, a principi de juliol; hauré de començar un pèl més tard.

Hi feia les dues coses, entrenar-me i formar-me. Aprofitant les condicions que hi ha, eren entrenaments de posttemporada i em quedava un dia, abans de tornar. Si ens volem formar en el món de l’esquí hi ha diferents titulacions, fins a la màxima, que equival a un grau superior, passant per monitor i entrenador. Pots treballar en tot allò relacionat amb el món de la neu, en el sector, i estic en el segon nivell. L’any que ve m’agradaria fer el tercer, que és el més alt.

Sí, i tant. A més ho he fet amb SAFE Formación, que és un dels meus patrocinadors i ells mateixos m’han donat l’oportunitat de fer-ho, també, mentre m’entreno i competeixo. Si no després és complicat, fer-ho.

Jo hi estic molt a favor. Seria un impuls, tant per a l’esport en general i les disciplines d’hivern en particular com per al turisme. A nosaltres se’ns coneix arreu del món com un país de platja o de vacances d’estiu i crec que tenim molt més a oferir. Tendim a comparar-nos amb altres i ens col·loquem molt avall en el rànquing d’hivern, però tenim grans muntanyes, tenim neu... Jo sempre ho dic, que no som conscients de com som d’afortunats de tenir les estacions tan a prop. Seria molt positiu i ens situaria en el mapa dels esports d’hivern.

N’havia sentit a parlar, però és cert que ser-ne ambaixadora m’hi ha fet acostar.

És molt important, perquè potser ens passem molt temps donant voltes sense saber gaire cap a on anem. Per a mi, en el meu cas, i parlo de la meva generació en l’àmbit espanyol, la referent [Carolina Ruiz] tenia deu o dotze anys més que jo i mai vaig arribar a coincidir-hi, ni tan sols entrenant. És un món molt petit, després d’ella veníem nosaltres i mai vam estar-hi. Aquestes jornades reforcen el vincle entre el futur i el present. O fins i tot en altres esports, per exemple les altres ambaixadores, ajuda a veure que hi ha altres noies en la teva mateixa situació i veus que no ets diferent.

No ho veig així. En el nostre esport, per exemple quan hi ha copes del món, no hi ha gaire diferència entre homes i dones pel que fa al públic. Globalment s’està fent molt bé i potser som nosaltres mateixos els que ho diferenciem. Sigui o no minoritari perquè a Àustria mateix l’esquí és el número u com aquí ho pot ser el futbol. Estan molt reconegudes, les esquiadores, igual que els homes.

Exacte. I des del punt de vista mediàtic no hi ha dubte, les grans esquiadores fa temps que han estat les referències i les que han fet els rècords. Ella és la que té més medalles, sigui home o dona. I la que ha guanyat més diners en premis. Els premis en homes encara són superiors, però no hi ha tanta diferència com en altres esports. Ara bé, jo sempre dic que mai m’he sentit diferenciada a fora, només aquí.

És clar, jo sempre que he estat a dins de la federació és perquè m’ho he merescut, els resultats m’han acompanyat. Aquella decisió em va obligar a demostrar que jo podia seguir estant a l’equip i crec que el problema no és que no es doni prou suport a les dones sinó la quantitat de recursos que s’hi destinen. Els nois disposen de molt més pressupost que l’equip femení. Jo he crescut en paral·lel a l’equip masculí, que som del mateix any, i sempre ho hem vist, que no se’ns ha donat el mateix suport. Jo mai me n’he queixat perquè és una cosa que no depèn de mi. I quan he tornat a tenir resultats m’han tornat a ajudar; sembla que de cara a la propera temporada em tornaran a donar un seguit de recursos.

És un projecte que servirà, no en el meu cas per a la propera classificació olímpica, sinó per donar continuïtat a les noies de cara a la següent. Sobretot que les noies puguin créixer en el moment de passar de la federació catalana a l’espanyola, que si no ho fan en un any en concret sembla que els passa el tren i ja no ho poden fer més. Que puguin entrar en aquest equip, que és privat, amb els seus patrocinadors. Donar-los més temps i que no en quedin fora.

Serà al febrer i l’objectiu és classificar-me. Aquest any he demostrat que estic en un bon nivell i estic convençuda que puc arribar als Jocs. El que cal és que en les primeres curses faci bons resultats perquè es vegi que puc fer-hi un bon paper i que puc anar-hi.