“El nivell d’exigència a Kazan ha estat brutal”

“Esperava competir en alguna semifinal, però en cap cas en dues finals. He millorat marca en les sis proves i suposa tot un estímul per continuar treballant”

“He acabat rebentat; en cinc dies he competit quinze vegades”

Carles Coll s’entrena des del curs passat a la Universitat de Virginia Tech, a les ordres de Sergi López UVT.

Xavier Agustí - barcelona

Carles Coll (Tarragona, 2001) ha estat la gran sensació de la delegació espanyola en l’europeu de piscina curta de Kazan. En el seu debut en un gran campionat internacional en categoria absoluta, Coll ha superat totes les expectatives i s’ha classificat per a dues finals (sisè en 100 m estils i 200 m estils) i dues semifinals (50 m lliure i 200 m braça), a més de millorar els seus registres en les sis proves del seu extens programa. Fill de dos exnedadors, Adolf Coll (exrecordista estatal de 50 m i 100 m lliure) i Mireia Martí (especialista en esquena, proves de fons i estils), el nedador del CN Sabadell ha fet un pas endavant des que s’entrena a la universitat nord-americana de Virginia Tech, a les ordres del prestigiós tècnic català Sergi López.

Amb quines expectatives arribava a l’europeu?

De fet, vaig anar a Kazan sense haver preparat específicament aquesta competició, sense posada a punt. Normalment abans d’un gran campionat descanses i fas entrenaments més lleugers, i jo, en canvi, em vaig continuar entrenant al màxim, i just abans de l’europeu ja vaig fer una competició de dos dies a Ohio. Just després, vaig agafar un vol de 30 hores i l’endemà ja competia a Kazan. Abans de competir ja estava rebentat. L’objectiu era mentalitzar-nos al cent per cent per nedar ràpid. Donar el cent per cent, tot i el cansament.

Sorprès amb els resultats?

M’esperava fer alguna semifinal, però en cap cas nedar dues finals. També he millorat la marca en les sis proves que he nedat.

Si ja arribava rebentat a Kazan, després del programa de competició que ha tingut ara es deu aguantar amb pinces?

Ha estat brutal. Ha estat de llarg la competició més exigent que he fet en la meva vida. El primer dia vaig fer 50 m lliure i pocs minuts després 100 m braça. Estava cansadíssim, però en la braça vaig fer molt bona marca i em vaig quedar a només 7 dècimes del rècord d’Espanya. A més, el fet de nedar semifinals i finals en un europeu genera mentalment un nivell d’exigència que no tens en altres competicions. En cinc dies d’europeu, em vaig tirar quinze vegades a la piscina per competir, i si compto el campionat d’Ohio, són vint vegades en vuit dies.

En els mundials i europeus júniors del 2019 s’havia focalitzat en les proves de braça i a Kazan ha brillat més en els estils. Ha canviat les seves prioritats?

Tot comença perquè la temporada passada, ja als Estats Units, em van haver d’operar del canell. Vaig haver d’estar gairebé tres mesos sense nedar i després només disposava de tres mesos més per intentar aconseguir la plaça per als Jocs. Vam considerar que la prova més accessible per obtenir la mínima era els 200 m estils i per això la vam estar preparant específicament. De fet, en els estils la braça té molta importància i jo ja tenia aquesta base, i la resta d’estils també els tinc bastant bons. Només vaig tenir una oportunitat per classificar-me i al final m’hi vaig quedar a 4 dècimes. Aquesta temporada estic continuant en els estils i sembla que va força bé.

Com valora els resultats de l’europeu?

M’han servit per saber on soc tot i estar cansat, i em motiva molt per continuar treballant. Em dona confiança veure que ja soc a prop dels nedadors d’elit. Abans ho veia molt més lluny. Nedar al costat de recordistes europeus o medallistes olímpics també és un estímul mental.

Anirà al mundial de piscina curta d’Abu Dhabi?

En teoria no perquè si anaves a l’europeu no anaves al mundial, i a l’inrevés. Si la federació s’ho repensa i em donen una altra oportunitat em faria molta il·lusió. En l’europeu havien convocat nedadors joves pensant en el cicle del 2024 i el 2028.

Quins són els objectius d’aquesta temporada?

Quan torni als Estats Units seguiré entrenant en piscina curta perquè primer tindré les competicions de conferència i després les finals universitàries, que són al mes de març i que fins i tot poden tenir més nivell que a l’europeu. Dues setmanes després es farà el campionat d’Espanya Open, on miraré d’aconseguir les mínimes per al mundial de Fukuoka.

El seu pare i la seva mare eren nedadors, estava predestinat a dedicar-se a la natació?

En aquest sentit, mai m’he sentit pressionat. A l’escola vaig jugar a futbol i bàsquet, i després durant anys vaig compaginar el futbol amb el Nàstic, el conservatori de música i la natació amb el Tàrraco. Va arribar un punt que en els tres llocs m’exigien més temps i dedicació, i vaig ser jo que em vaig decidir per la natació. Aleshores devia tenir 14 anys.

En els últims anys, tots els grans noms de la natació catalana són dones; Mireia Belmonte, Jessica Vall, Marina Garcia o África Zamorano.

És curiós. Últimament no han sortit nois que hagin pogut nedar en finals de mundials o finals olímpiques. Per mi seria un orgull convertir-me en un dels referents i somiar a poder aconseguir aquests objectius, i guanyar alguna medalla internacional.