El fondista català Miquel Navarro Palos (Barcelona, 1929), cinc vegades campió d’Espanya de marató (1957, 1958, 1959, 1961 i 1964) i olímpic a Roma 1960, va morir diumenge a Barcelona als 92 anys. El funeral serà demà a les 15.45 h al Tanatori de les Corts.

Tot i convertir-se en un referent de l’atletisme de fons, les seves primeres passes en l’esport van ser com boxador i va arribar a combatre amb el mític Fred Galiana. S’inicià en l’atletisme durant el servei militar i el 1951 ingressà en el RCD Espanyol. Guanyà cinc vegades el campionat de Catalunya de gran fons, que aleshores es feia sobre la distància de 30 km (1957, 1959, 1960, 1962 i 1964). Va batre diverses plusmarques estatals tant en pista com en ruta (30 km i marató). A la marató dels Jocs de Roma va acreditar 2h24:17, que li van valer la dissetena posició. També va obtenir la medalla de plata en els Jocs del Mediterrani del 1959 que es van disputar a Beirut i va competir en els europeus d’Estocolm 1958 (20è) i Belgrad 1962 (retirat).

El 1965 es retirà per culpa d’una lesió i va iniciar una llarga trajectòria com a entrenador. Va treballar durant molts anys de conserge a la porteria de la Residència de Blume de Barcelona, i es mantingué sempre a prop de les generacions més joves d’atletes i de la seva gran afició per l’escultura, a la qual va dedicar gran part de la seva vida. També fundà el Cornellà Atlètic (1968) i el CA Esplugues (1982). Rebé la medalla de plata de la ciutat de Barcelona (1960) i la medalla de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1997).