Moltíssim. És una fita superdifícil d’assolir. Aconseguir una medalla en un campionat del món és una cosa increïble i en principi semblava impensable. Per mi significa molt. Sens dubte, és la millor fita de la meva carrera esportiva i segur que ho continuarà sent durant molts anys.

Dels 200 al 300 metres em vaig reservar una mica, però em va passar Kevin Borlée de sobte. No me’n vaig adonar. L’estadi era ple, hi havia molt soroll i no hi havia pantalles, només al mig de la pista, cosa que no podies controlar massa. Em va sobtar i quan el vaig veure i vaig intentar el canvi de ritme, ja el tenia davant i em va tallar amb un petit cop. No vaig poder fer la meva estratègia, que era arribar una mica més fresc al final per intentar que no em passés. Si l’hagués vist venir hauria canviat abans i llavors no sé fins on m’haurien portat les cames. Són coses que passen i una experiència que m’emporto. Sembla que no i la quarta posta té la seva dificultat quan te la donen primer. Has de gestionar tu sol el ritme. En canvi, si vas a roda és més fàcil.

No, els dos del mundial de Belgrad han estat els primers. Ja el coneixia d’abans i sempre m’ha semblat una persona molt propera i agradable. El fet que hagi tornat a l’atletisme és una gran alegria i entre els cinc que hem anat al mundial hi ha hagut molt bon rotllo, molta connexió, i això després es trasllada a la pista. Costa d’explicar, però tot flueix millor.

Sí, ara mateix hi ha una competència molt gran i això et dona una gran motivació per entrenar-te, perquè, si no, et quedes fora. Per sort, el relleu és una porta oberta no només per anar als grans campionats, sinó també per aspirar a places de podi perquè en individuals és molt més complicat. Ja es va veure també en el relleu mixt dels Jocs de Tòquio, que vam estar a punt d’accedir a la final.

No, en principi, no. Ell tindrà més feina, però pel que fa a entrenament continuarem igual.

D’internacional no hi ha res sub 23 fins l’any vinent, així que aquest any, a part del campionat d’Espanya de la meva categoria, prepararem l’absolut i, en conseqüència, el mundial a Eugene i l’europeu a Munic. Penso que podem ser-hi, tant en individuals com als relleus. I, a més, per al mundial ja tenim la plaça guanyada per al relleu mixt.

Per a l’europeu demanen 45.70, que ja la tinc de l’any passat [45.69], però hauré de fer una bona temporada i sobretot rendir al campionat d’Espanya, i en el mundial la mínima és 44.90.

Sí. Però, si no, també hi ha la possibilitat d’entrar pel rànquing mundial, i ara mateix soc el primer dels espanyols. Després d’haver fet 46.23 en pista coberta, no sé què podria fer a l’aire lliure. No ho veig impossible, però potser el més realista ara mateix és pensar en una marca a l’entorn dels 45.20-45.30. De fet, el rècord d’Espanya sub 23 és 45.20, de David Canal.

És veritat que he aconseguit força fites, però si et fixes m’ho prenc com a experiències que he tingut. En individuals, encara no he pogut viure aquestes experiències en campionats absoluts, només en els relleus. Després de dues plates també em motiva guanyar algun or.

Efectivament. Aquest cop m’hi vaig quedar molt a prop en el mundial de Belgrad, però estic mentalitzat per treballar de valent, seguir en la mateixa línia i segur que arribaran resultats molt bons a l’aire lliure.