No, però en vindran més. Serà més normal, perquè fa poc que s’ha implementat la tecnologia del videoarbitratge i això fa que ara siguin molt diferents. Els àrbitres miren fins al mil·límetre i els porters hem de mirar de no trepitjar la línia quan ens movem.

No, però encara ens hi hem d’acostumar tots i d’aquí tota la polèmica quan va acabar el partit.

Totes les decisions que es van prendre en la tanda de penals es van basar estrictament en el reglament. Cada equip té una oportunitat per demanar el VAR. Si la reclamació es revisa i es comprova que és certa, segueixen tenint la possibilitat de tornar-lo a demanar; però si resulta que t’has equivocat, com va passar en el primer penal que va aturar Dídac Plana, aleshores perds la possibilitat de tornar-lo a demanar en un altre penal.

Aquí és on entren els àrbitres. Si ells no estan segurs d’alguna acció també ho poden anar a mirar. El Pozo ja havia gastat la seva bala del VAR en el primer xut. Quan jo aturo el meu penal. ells ja no ho poden demanar. Ho fan els àrbitres pel seu compte. El van fer repetir i el vaig tornar a parar. No hi ha més.

Les protestes eren fruit de la ràbia dels jugadors i de l’entrenador d’El Pozo. Ho van veure molt clar. Després de l’aturada de Juanjo es veien campions.

Va ser una mica estrany també perquè el públic el teníem molt en contra, però a la nostra manera ho vam poder celebrar i la copa ha vingut cap a Barcelona, que és del que es tracta.

És un entrenador que té les coses molt clares. Tenim uns conceptes que estem aplicant des de principi de temporada i es nota. No només juguem bé, sinó que sabem com volem jugar. I no és fàcil, perquè entre les convocatòries de seleccions i l’europeu hem perdut el fil de treballar tots plegats, però es veu en els partits que hi ha uns conceptes clars que hem treballat. També es veu en els resultats. Som líders amb molts punts d’avantatge i ja tenim dos títols amb l’horitzó de la Champions, que també la volem portar cap aquí.

Quan guanyes l’eufòria és més forta, però nosaltres som el Barça i, si podem, volem sentenciar els partits abans, perquè solem tenir millor equip que el rival. A la final contra El Pozo vam portar el ritme i vam anar a buscar més el partit que ells, que es van tancar més per buscar el contraatac. No van proposar tant com nosaltres. No volíem arribar a la tanda.