Roger Tahull (Barcelona, 1997), un dels boies de referència del waterpolo internacional, tornarà a les files del Zodiac CN Atlètic Barceloneta el curs vinent i ha de ser un dels baluards perquè el projecte d’Elvis Fatovic faci un pas endavant. Tahull ha estat aquestes dues últimes temporades defensant els colors del CN Barcelona, però va ser en l’equip mariner que va debutar a divisió d’honor el curs 2014/15. També té passat mariner Nikolas Paul (1999), que des de la temporada 2018/19 havia competit amb el CN Sant Andreu i ara tornarà al seu club d’origen. Les altres cares noves amb vista a la pròxima campanya seran el montenegrí Dusan Matkovic (Primorac Kotor) i el porter australià Nick Porter, que també ha competit en la lliga universitària dels Estats Units. Aquestes quatre incorporacions serviran per cobrir les baixes del ja retirat Dani López Pinedo, Álvaro Granados (Novi Belgrad), Albert Ponferrada (Universitat de Berkeley), Òscar Asensio (CN Barcelona) i Joe Robert Bruce (Quadis CN Mataró).

Abans d’aprofundir sobre el nou projecte mariner, el director tècnic Santi Fernández passa revista d’aquest curs, que va culminar dissabte amb el cinquè lloc en la final a vuit de Belgrad. El conjunt d’Elvis Fatovic es va quedar a les portes de sorprendre el totpoderós Pro Recco (11-10) en els quarts de final i va guanyar el Jug Dubrovnik (12-9) i el Waspo98 Hannover (10-12), que li van acabar atorgant la cinquena plaça. “No podem estar descontents. Hem de tenir clar que vam estar molt a prop del Pro Recco, que podem i hem de guanyar en el seu moment aquests equips, tot i que sobre el paper siguin superiors. També és veritat que hi ha una diferència abismal entre perdre d’un i guanyar d’un, encara que pugui semblar petita. Hi ha un marge important de millora i molts dels jugadors de la plantilla han de continuar creixent. En tot cas el balanç ha de ser positiu, més que pel resultat pel nivell de joc de l’equip”, remarca Fernández. El director tècnic mariner també es refereix als condicionants previs d’aquesta temporada: “Ens queda una mica de regust agredolç, però molt més dolç que agre. És evident que nosaltres arribàvem a una fase final en una temporada que en cap cas ha estat fàcil. Hi havia un canvi d’entrenador i també de línia perquè s’havia tancat l’etapa marcada per Chus Martín i abans per mi, i s’apostava per un tècnic estranger. Això no era fàcil i no dona fruits de la nit al dia.” I hi afegeix: “També s’havien incorporat molts jugadors joves i tot i estar en l’òrbita de la selecció per a ells era el primer contacte amb l’alta competició a nivell de clubs.”