Ser segon

Van Aert va pujar a 32,3 km/h de mitjana, en els últims 15 quilòmetres anava a 54,3 i va arribar als 83,9. Literalment va volar i, entre la diferència i la bonificació, ampliava en 18 segons el marge en la general. Jasper Philipsen (Alpecin), que es pensava que era el guanyador de l’etapa a l’esprint, va tornar a donar notorietat al segon d’una etapa en què Magnus Cort (EF) va tornar a acaparar els focus. Anthony Perez (Cofidis) era el primer a buscar l’escapada i el danès s’hi enganxava per acabar superant el rècord de Federico Bahamontes. L’escalador manxec, sis cops vencedor de la muntanya en la cursa francesa, era fins ahir l’únic a coronar primer els set primers ports del recorregut (1958). És clar que en lloc de 4a categoria eren cims amb cara i ulls, als Pirineus: Aubisca, Aspin, Pèira Sorda, Ares, Portèth d’Aspèth, Col du Vent i Rogues. Perez, a 5:16 de Wout van Aert en la general, se situava líder virtual superant els 7 minuts de marge mentre Cort seguia monopolitzant els punts de la muntanya fins al penúltim (l’onzè en tot el Tour), en què, un cop coronat (a 47,9 km), deixava el francès sol a 44,8 amb menys d’un minut i mig sobre el pilot, que l’atrapava a 11,4 amb els Jumbo contraatacant l’acceleració dels Ineos.

Els candidats a disputar la general tenen l’etapa d’avui assenyalada pel perill de quedar descartats pel groc. Hi ha onze trams de llambordes, tots de més d’un quilòmetre i situats en la segona meitat del recorregut, els últims 80 quilòmetres. Mathieu van der Poel (Alpecin), que fa un any liderava la general i que ara s’ha mantingut en un segon terme, és el gran favorit al triomf. El Tour té demà l’etapa més llarga (219,9 km) i amb tres ports en els últims 20 i, divendres, la Planche des Belles Filles és el primer final en alt amb 7 km al 8,7% i rampes de fins al 24 al final. Pel cap de setmana, dues etapes de mitja muntanya entre França i Suïssa.