“Estic molt content per la victòria. Era el meu somni i ara lluitarem per guanyar la Vuelta. La pressió ja s’ha esfumat. Tot l’equip té molta confiança i està rendint molt bé.” Són les paraules de Remco Evenepoel (2000) un cop assolit el primer dels dos objectius que s’havia fixat públicament abans de la sortida de la Vuelta, la seva segona cursa de tres setmanes. L’altre objectiu del belga, que demà podria complir una setmana liderant la general, era arribar a Madrid l’11 de setembre entre els deu primers. El seu somni, guanyar una etapa de vermell.

Remco Evenepoel va estar a punt de doblar Enric Mas (1995) a meta. El balear del Movistar era el segon en la general i la imatge del que fou vencedor de la Clàssica de Sant Sebastià fa tres anys –quan Tadej Pogacar encara era un desconegut– i aquest estiu hauria estat massa per a la nineta dels ulls de Patrick Lefevere, el mànager del Quick-Step. Evenepoel no ha acabat cap gran volta perquè en la seva estrena l’any passat al Giro va abandonar en la 17a etapa, però ho té tot de cara perquè el vencedor de les tres últimes edicions de la Vuelta, Primoz Roglic, és segon a 2:41 després de cedir 48 segons ahir. “Quina gran sorpresa! He vist que el meu company Rémi Cavagna ho feia molt bé, era perfecte per tenir bones referències”, va dir el mallot vermell sobre la diferència amb l’eslovè i el paper del francès, que marcava el millor temps una hora i mitja abans de la seva sortida i que, a 55,7 km/h de mitjana –la quarta més alta en les dues últimes dècades–, només es veia superat per Rogla, a qui guanyaria 21 segons en el primer parcial a 20,5 i 36 en el segon a 9,9.