Adolfo Fernández (Santa Coloma de Gramenet, 1993) va ser un jugador determinant perquè el Barça assolís el curs passat el seu quart títol de la UEFA Futsal Champions League a Riga. El conjunt de Jesús Velasco va fer una final per emmarcar contra l’Sporting de Portugal (4-0), però res d’això no hauria estat possible si l’ala colomenc no hagués marcat un gol decisiu a disset segons del final de la pròrroga en una semifinal agònica contra el Benfica (4-5). El versàtil jugador català no amaga que es tracta del gol “més important i emblemàtic” de la seva carrera. Però la quarta Champions blaugrana ja és història i Adolfo i els seus companys són des de dilluns a Malta per iniciar la primera fase d’un altre periple europeu. Tot i que passen els tres primers, el Barça buscarà la primera plaça per afrontar en millor disposició la decisiva fase elit. Els tres rivals al Tal-Qroqq University Sports Hall seran: l’Hovocubo neerlandès avui (16 h, per Esport3 i BarçaTV), el Dobovec eslovè demà (16 h) i el Luxol Saint Andrews maltès dissabte (19 h).
A diferència del curs passat, suposo que es nota i molt que han pogut fer una pretemporada com calia.
Sí, és evident que es nota molt l’acoblament i el temps que hem passat junts respecte la temporada passada. De fet, el curs passat quan vam arribar a la primera fase de la Champions amb prou feines feia un mes que estàvem junts. Ara fa molt més temps i estem molt més acoblats al sistema de Jesús. Les noves incorporacions també estan aportant molt, així que hi arribem molt millor.
En la lliga, tot i l’ensopegada de divendres contra el Pozo, van líders.
Aquest ha de ser el camí. Estàvem en una dinàmica molt bona i hem de continuar treballant perquè els resultats continuïn sent positius.
Tenen el llistó molt alt de la temporada passada.
Som el Barça, som l’equip a batre, i cada partit es torna un repte per l’equip contrari. Tots els equips tenen més ganes de guanyar-nos que mai i, per tant, en cada partit hem de demostrar que ens en volem sortir.
Si s’hagués de buscar algun aspecte a millorar, potser és massa encaixar setze gols en sis jornades?
La realitat és que som un equip molt ofensiu i no pot ser que encaixem tants gols perquè arribarà algun dia que tu no en podràs fer tants. Hi estem treballant, però també estem fent més gols que mai i això és molt important.
Aquesta ja és la seva setena temporada al Barça i aquí hi han passat grandíssims jugadors. Pensa, però, que aquest curs es disposa de la plantilla més completa i compensada des de la seva arribada al club?
Cada any hem tingut una gran plantilla, però penso que ara és quan tenim l’equip més compensat i treballat. S’ha de tocar de peus a terra perquè tot just acabem de començar. Només hem jugat sis jornades de lliga i no pots quedar-te amb això perquè queden trams molt difícils i encara no hem fet res.
Ha canviat en algun aspecte el seu rol a l’equip amb les noves incorporacions d’Antonio, Catela i Sergio González?
No, no, el rol és el mateix.
En la seva carrera ha fet infinitat de gols, però considera que el marcat el curs passat en la pròrroga de les semifinals de la Champions contra el Benfica és el dels més importants?
En importància, segur que sí perquè significava el pas a la final de la Champions, i més després de com s’havia desenvolupat el partit. Sens dubte, és el més important i emblemàtic.
Tot i que es tracti de la primera fase, quan arriba la Champions sempre és especial.
La competició europea és molt important pel Barça. És molt bonic jugar-la i per nosaltres suposa un estímul. És difícil guanyar la Champions, però encara és més difícil mantenir-la. El repte és tornar-la a aixecar.
Què em pot dir dels rivals d’aquesta primera fase, l’Hovocubo neerlandès, el Dobovec eslovè i el Luxol Saiint Andrews de Malta?
El primer rival és l’Hovocubo, un equip amb molta qualitat individual, i en defensa haurem d’estar molt concentrats perquè si et distreus et poden complicar la vida. El Dobovec és un equip que sempre hi és, que posa les coses molt difícils, molt competitiu. La majoria dels seus millors jugadors són de la selecció d’Eslovènia, que competeix sempre a un gran nivell. Contra ells segur que haurem de suar molt i treballar de deu per aconseguir la victòria. I pel que fa al Saint Andrews de Malta, la veritat és que no en conec gran cosa.
Quins equips veu com a favorits per arribar a la final a quatre?
Encara és molt aviat i la temporada és molt llarga, i hi pot haver lesions pel mig. En tot cas, els equips grans són els que pots pensar que són els favorits i arribaran a la fase final, però després s’haurà de veure. En aquesta primera fase en passen tres, però en la següent, l’elit, només un de cada grup continuarà endavant i pot passar que coincideixin tres dels forts i dos quedin eliminats. No és moment de pensar en això, sinó d’anar dia a dia i partit a partit.
Què en queda, d’aquell Adolfo adolescent que va debutar a primera divisió amb el Santa Coloma amb només 16 anys?
He crescut molt, tinc molta més experiència, he après de cada company i de cada entrenador que he tingut, però el que queda i potser em distingeix com a jugador és que mantinc la mateixa il·lusió i les mateixes ganes o més que quan vaig començar. Al final, aquesta il·lusió any rere any l’he anat mantenint i també he crescut en aquest sentit.
I què ha après des de l’arribada de Jesús Velasco com a entrenador?
És un altre tipus d’entrenador com d’altres que hem tingut i en aquest sentit pel meu tipus de joc i el de l’equip encara és millor. He après el seu sistema de joc, i el que ell ens demana en l’atac amb el joc de quatre. És una cosa que m’està fent créixer molt i estic molt content per això.