Natació

ANNA SAIZ

NEDADORA ADAPTADA DEL CN MATARÓ

“La natació em dona molta satisfacció i llibertat”

“Competir era el somni de la meva infantesa, era el que més volia en aquesta vida, i ja ho he complert”

“El principal objectiu pel qual treballo cada dia és la millora de marques, així és quan realment avances”

Patrocini
La natació m’ha ensenyat molt i m’ha canviat com a persona gràcies a tota la gent que he conegut

L’Anna Saiz va néixer amb diplegia espàstica, una de les afeccions més comunes de la paràlisi cerebral, i que li ha afectat sobretot les cames i l’equilibri. En la piscina ha trobat el seu medi per desenvolupar-se i demostrar la seva competitivitat i ambició, que l’han portat, amb tan sols 15 anys, a ser una de les referents de la natació adaptada en l’àmbit estatal.

Com l’afecta en el seu dia a dia la seva discapacitat?
M’afecta sobretot en l’equilibri a l’hora de caminar, per això porto uns aparells que m’ajuden. A vegades també tinc espasmes quan estic asseguda. És una cosa que no la tinc prevista i em passa de cop. És una mica estrany, però he après a conviure amb això.
Amb tres anys cap metge li assegurava que fos capaç de caminar. Depenia de la seva voluntat i, al final, ho ha aconseguit.
Puc dir que camino per voluntat pròpia. Els meus pares mai m’han dit “pobreta” ni m’han aixecat de terra. Sempre han anat al darrere i m’han ajudat quan ho necessitava, però quan queia m’aixecava jo. Si caus i t’aixeques, per què no caminar? No necessites un metge que et digui si podràs o no caminar. Tu intenta-ho. Jo ho he intentat i ara estic dreta.
Com va viure tota aquesta situació en la seva infantesa?
Quan era més petita caminava amb els peus cap endins, i recordo que pel carrer la gent em mirava sense dissimular, i jo pensava “per què em miren?”. Tots sabem el que són mirades bones i dolentes. Tot i això, he passat una infantesa molt bona perquè tota la gent que he conegut m’ha sabut cuidar sempre, i jo ho agraeixo molt. Conec moltes persones que les estimo i sempre les estimaré perquè no et discriminen, sinó que t’ajuden. Tenir una discapacitat no et fa diferent, i amb aquesta gent m’hi sento molt bé.
Com va descobrir la natació?
Vaig aprendre els moviments de nedar abans que caminar gràcies al meu pare, que des de ben petita em portava a una piscina. L’aigua i la natació són part de la meva vida.
Això la va marcar?
De petita volia complir un somni. Veia per la televisió nedadors i deia “m’encantaria competir, és preciós, m’encantaria fer-ho”. Quan vaig començar a competir em vaig dir a mi mateixa que ho havia aconseguit. És un somni de la infantesa i el que més volia en aquesta vida, i ja ho he complert. Estic molt contenta.
Dins l’aigua és on es troba més còmoda?
Sí, perquè dins l’aigua et sents lliure. No és com estar dreta. Dins l’aigua llisques. La meva sensació és de llibertat perquè no hi ha cap obstacle. Només hi ha l’aigua.
Va començar a caminar amb quatre anys, però als deu va haver de tornar a aprendre a caminar per una important operació a les cames. Com ho va viure?
Ho recordo perfectament. Tornes a aprendre a caminar, et tornes a posar dreta i el teu cos és diferent. Sentia que no eren les cames d’abans i que m’havia d’adaptar a les que ara tenia. He tingut moltes experiències amb les meves cames, algunes de més bones i altres que no tant. Dins la piscina em sento bé amb les meves cames perquè no trobo cap obstacle ni sento que pugui estar rígida. Per això em dona tanta llibertat.
Com es va endinsar en la competició?
Jo no tenia coneixement de la natació adaptada. Ho vaig descobrir durant l’any i mig que vaig estar anant a l’Institut Guttmann després que m’operessin. Feia la rehabilitació en una piscina, i un dia va passar per allà la Júlia Castelló. Em va veure nedar i em va dir que ho provés. Sense aquell comentari no hauria descobert la natació adaptada, i no m’hauria endinsat en aquest món que ara tant m’agrada. Vaig començar al Club Natació Sant Feliu amb el Juan Carlos Quevedo i, després de quatre anys, he començat una nova etapa al CN Mataró.
S’entrena dues hores diàries set dies a la setmana. Com ho compagina amb els estudis?
Intento que els treballs i l’estrès de l’institut no m’afectin dins l’aigua. Quan em tiro a la piscina desconnecto. És un moment de pau en què ningú em molesta i només estic centrada a entrenar-me. La natació em dona molta satisfacció i llibertat.
Què li ha ensenyat la natació?
La natació m’ha ensenyat molt i m’ha canviat com a persona gràcies a tota la gent que he conegut. Veus que tenir una discapacitat no és una diferència, sinó una capacitat que tenen les persones.
Quins objectius s’ha marcat?
El principal objectiu pel qual treballo cada dia és la millora de marques. No són les medalles que es puguin aconseguir ni participar en un campionat del món. A partir de la millora de marques és quan realment avances.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)