Adam Yates (UAE) i Simon Yates (Jayco), els dos bessons que van fer-se famosos per no voler córrer amb l’Sky i que el proper 7 d’agost celebren el seu 31è aniversari, són els primers germans que fan primer i segon d’etapa al Tour des que Andy i Fränk Schleck ho van aconseguir en la divuitena el 2011. Aquella edició la va guanyar Cadel Evans i va ser l’última abans que l’estructura britànica sumés el primer dels seus set triomfs a París, l’últim dels quals Egan Bernal el 2019 la passada dècada. Simon no s’ha mogut de l’equip australià –va guanyar la Vuelta el 2018– i Adam sí que va acabar fitxant per l’equip britànic, amb qui va guanyar la Volta el 2021 –podi íntegre d’Ineos– i fins i tot va liderar la general del Tour el 2020, quan encara el Mitchelton –és el mateix equip australià en què encara corre Simon– es va posar el groc a Laruns el 6 de setembre en l’etapa 9. La d’ahir és la primera victòria d’etapa a la cursa en un territori, el basc, on ja va guanyar la Clàssica de Sant Sebastià el 2015 i sense alçar els braços al Boulevard perquè estava demanant al director per l’auricular qui tenia al davant.

L’ara gregari de luxe de Tadej Pogacar, que posa de manifest la potència dels corredors que envolten el doble campió en l’objectiu de tornar a arribar de groc a París, es va endur l’eslovè i Vingegaard a roda quan quedaven 500 metres per coronar el mur de Pike (3a), la cinquena cota del dia en un recorregut que va servir per homenatjar el ciclisme basc, tan ben representat per l’afició que es va aplegar a Bilbao i a les carreteres. Victor Lafay (Cofidis) els acompanyava i, a dalt, era Simon qui es va afegir a la festa quan el danès s’havia negat a distanciar-se de la resta de favorits passant relleus a Pogacar. Els dos germans van agafar uns metres a la baixada, quan faltaven nou quilòmetres i amb un grup de tretze homes que a un quilòmetre i mig encara estaven a 20 segons. Simon, a qui es considera més ràpid en el cos a cos, no va aguantar la roda d’Adam a 400 metres i va cedir quatre segons mentre que Pogacar va entrar el primer del grup perseguidor aixecant els braços, content per la victòria i el lideratge del seu company –premi a la combativitat– i per treure quatre segons de bonificació al seu rival més directe.

L’altra cara de la moneda és per a Enric Mas i Richard Carapaz, que van caure a 23 km de meta al final de la penúltima baixada, Vivero (2a). El balear del Movistar va haver d’abandonar amb fractura a l’espatlla dreta mentre que l’equatorià va arribar a 15 minuts d’Adam Yates malgrat el cop al genoll i la conseqüent fractura que li impedia sortir avui.