Octave le Géant és el monument al primer corredor que va coronar el Tourmalet al Tour, el 21 de juliol del 1910, en una etapa de 326 quilòmetres entre Luishon i Baiona. Una icona del ciclisme a la meca dels aficionats, que ahir van xalar de valent amb una etapa en què Tadej Pogacar es rescabalava del fiasco de dimecres amb una victòria en solitari en el final a Cautarés-Cambasque (1a). Primer, resistint a dos atacs de Jonas Vingegaard i, després, deixant enrere el darrer campió i nou líder de la general, a qui avantatjava de 24 segons a la meta, que amb els 4 de la bonificació, escurcen en la meitat el temps cedit a Laruntz. L’eslovè va fer els últims 3 quilòmetres a 27,9 km/h de mitjana –no intentin acabar un port de primera a aquesta velocitat, i menys després d’un altre port de primera enllaçat amb una categoria especial– i el danès, derrotat i a qui esperava el mallot groc que no duia des de París l’estiu passat, a 26,4. El van superar Simon Yates (27,3), segon en la primera etapa, quan el seu bessó Adam se situava primer; la darrera esperança del ciclisme espanyol, Carlos Rodríguez (26,8), i el mallot groc Jai Hindley (26,6).

Desena victòria d’etapa per a Pogacar al Tour l’endemà de veure’s contra les cordes i en una jornada en què els Jumbo havien desplegat una ofensiva des del minut 1 amb Wout van Aert llançant el primer cop de pedal amb la sortida real. Quedaven 3.740 m de desnivell positiu i el genial corredor belga va marcar la pauta durant 140 quilòmetres, només cedint el cap de cursa a 4,6 per acabar i un cop coronat el Tourmalet (HC) després d’haver superat Aspin (1a) i per esperar els dos favorits al triomf mentre la resta dels escapats –quatre– baixaven carretera avall fins que els atrapaven de nou.