Pels camins del Tour 2023
Etapa 16. Passy - Combloux
Avui el Tour continua a les valls de l’Alta Savoia, però és un recorregut molt més curt que els altres dies, perquè és una etapa contrarellotge. Els ciclistes sortiran un darrere l’altre de Passy i arribaran a Combloux –Ville fleurie (trois fleurs)–, passant per Sallanches i rodejant un petit llac d’aigües verdoses amb forma de cacauet allargat. Un panorama que la retransmissió televisiva anirà repetint fins a l’avorriment. Agafeu-vos amb calma la tarda, perquè, tal com diuen els savoyards: “Y a pas le feu au lac”.
Segurament un dels llocs que enfocaran les càmeres és l’església de Notre-Dame-de-Toute-Grâce a l’altiplà d’Assy, a 1.000 metres d’altitud i de cara a la cadena del Mont Blanc, al territori de la comuna de Passy, construïda per iniciativa del canonge Jean Devémy, de l’arquitecte savoià Maurice Novarina. Deu la seva fama a la decoració, realitzada pels més grans artistes de l’època: Pierre Bonnard, Georges Braque, Marc Chagall, Fernand Léger, Henri Matisse o Georges Rouault, entre d’altres.
El lloc de sortida, Passy, i tota la vall de l’Arve, es va dedicar al llarg de la seva història a l’agropastoralisme i al turisme saludable, fins que al final del segle XIX el llogaret de Chedde es va transformar en un recinte industrial gràcies a la producció del que més endavant s’anomenà cheddite, una classe de materials explosius inventats el 1897 per E. A. G. Street de la firma Berges, Corbin et Cie. La cheddita va adquirir una gran importància industrial com a explosiu miner, però avui ja no s’utilitza per a aquest propòsit.
Marie Curie, guanyadora del premi Nobel de química, juntament amb el seu marit Pierre, per la seva investigació sobre la radioactivitat i ja patint una leucèmia induïda per radiacions, que li van desencadenar una anèmia aplàstica, va anar al sanatori Sancellemoz de Passy –el 29 de juny de 1934– per ser hospitalitzada i va morir allà el 4 de juliol, a 66 anys, a l’habitació 424. Gairebé quatre dècades després, Leonard Cohen va fer famosa també l’habitació 424 del Chelsea Hotel de Nova York, però aquesta és una altra història.
Ara a Sallanches hi ha una de les fàbriques d’esquís i de material esportiu de la marca Rossignol, ja fa temps que la vall es queixa de l’empremta que deixa aquesta i altres empreses en la vall, sobretot quan a l’hivern es produeix l’efecte d’inversió tèrmica i la silueta del Mont Blanc desapareix darrere d’un núvol de pol·lució. Aquest grup empresarial ara planta àlbers a la Catalunya del Nord per abastir de fusta la seva fàbrica de Sallanches.
Combloux, la meta de l’etapa, és un poble de 2.100 habitants, dedicats exclusivament al conreu del turisme lligat als esports d’hivern. Jean-Pierre Raffarin, quan era primer ministre de Sarkozy, aprofitava els dies de vacances a la seva residència de Combloux per fer aquella mena de declaracions que serveixen per omplir els diaris quan els periodistes no tenen altra cosa a mà durant les xafogoses tardes d’estiu. Més enllà d’això, poca cosa queda de Combloux a les hemeroteques. Els comblorans i combloranes, quan no tenen res millor a fer, es dediquen a degustar fondues, raclettes i croziflettes, elaborats –només faltaria!– amb el Reblochon i el Tomme local. Però, si hi aneu durant els dies més freds de l’hivern, desconfieu si us diuen que hi haurà “Polenta”, no parlen de cap plat italià, sinó d’una neu pesada i enganxosa que us deixarà clavats a la carretera.