Als 14 anys, quan les seves companyes de generació disputaven només el circuit júnior, Coco Gauff, campiona de la categoria a Roland Garros, ja jugava partits de la WTA contra les grans. De fet, als 15 anys es va presentar al món arribant als vuitens de Wimbledon, que aviat és dit. La seva precocitat va ser un dels detonants que va provocar que es canviés la normativa i es limités el nombre de tornejos anuals en la minoria d’edat, per evitar excessos de pressió i situacions d’angoixa en les menors. No obstant això, Gauff sempre ha estat una jugadora madura, com va demostrar amb el seu discurs colpidor arran de la mort de George Floyd, afroamericà assassinat per la policia, en matèries sensibles en què sovint molts esportistes defugen qualsevol pronunciament públic. En les semifinals de l’obert dels EUA, va tenir una resposta prou implicada arran de la irrupció duna protesta ecologista que va interrompre gairebé una hora el seu partit contra Karolina Muchova quan els activistes es van enganxar els peus a terra amb cola: “Entenc la causa que defensen, però espero que no em passi més en el meu partit.” És feminista, condemna el racisme i es manifesta compromesa amb la lluita per frenar el canvi climàtic.

Gauff va jugar i perdre la final de Roland Garros l’any passat davant de la polonesa Iga Swiatek. Li va doldre i alhora la va fer reflexionar a partir de la humilitat, una de les seves grans virtuts que el seu nou tècnic, el català Pere Riba, subratlla. Estava consolidada entre les millors del circuit, però necessitava una empenta. La seva erràtica dreta li jugava males passades i havia de millorar certs aspectes, com la restada –ara es posa més enrere–. El seu pare i la seva agència van pensar en Pere Riba (Barcelona 1988), que acabava de posar fi a la seva relació esportiva amb la xinesa Quiwen Zheng, que havia enlairat entre les vint millors del mon (19a) fent una feina excel·lent. Riba, que va acceptar perquè veia un marge de millora substancial, va debutar a l’herba d’Eastbourne. En dos mesos, Gauff ha guanyat tres tornejos: Washington, Cincinnati –el seu primer WTA 1000– i dissabte passat va derrotar la número 1 Aryna Sabalenka a la central Artur Ashe en la final de l’obert dels EUA i va fer embogir la parròquia nord-americana, que no celebrava el títol des del 2017. Riba, que en la seva etapa de jugador va arribar a ser el 65è de l’ATP, s’acabava de consagrar com a tècnic en un escenari que ha estat propici per als entrenadors catalans.

El 2015, un altre barceloní, Salva Navarro, va ser també campió en el mateix escenari en el darrer partit de la vida esportiva de la italiana vinculada a Catalunya Flavia Penneta, que posava el punt final a una carrera dirigida molts anys pel tècnic vendrellenc Gabriel Urpí. De fet, estirant el fil, Urpí va ser l’entrenador de la també barcelonina Arantxa Sánchez Vicario quan va guanyar l’US Open l’any 1994. El 2004, un altre català, Sergi Casal, va ser el tècnic de la russa Svetlana Kuznetsova, que es va formar molt de temps en l’acadèmia Sánchez-Casal.