Borís Vassílievitx Spasski, més conegut com a Borís Spasski, ha morta l’edat de 88 anys, segons ha informat el dia d’avui la Federació Russa d’Escacs. Campió del món l’any 1969, Borís va conservar el títol fins al 1972, després d’una partida històrica davant el nord-americà Bobby Fischer. La mateixa federació ha llançat un comunicat en el qual, Andrei Filatov, president de l’associació, ha destacat la seva importància dins el país, parlant d’ell com una referència, “generacions de jugadors d’escacs han estudiat i continuen estudiant les seves partides i la seva obra”, explicava.

Nascut el 1937 a Leningrad, va aprendre a jugar als cinc anys; i als deu ja derrotava campions consagrats com Mikhaïl Botvinnik en exhibicions. Amb una formació rigorosa i sota la tutela de Vladímir Zak, va batre rècords de precocitat en assolir els títols de Mestre Soviètic i Gran Mestre Internacional. Així doncs, la seva trajectòria en les competicions va ser brillant. Va guanyar el Campionat de la Unió Soviètica dues vegades (1961 i 1973) i va ser candidat al campionat mundial en set ocasions. La seva versatilitat en l’estil de joc, capaç de combinar estratègia i tàctica amb gran precisió, el va convertir en un dels jugadors més complets de la seva època.

L’any 1972, Spasski es va enfrontar a Bobby Fischer en el famós “Matx del Segle” a Reykjavík. Aquest esdeveniment, marcat pel context de la Guerra Freda, va transcendir l’àmbit dels escacs per convertir-se en un duel simbòlic entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Malgrat la seva experiència i talent, Spasski va perdre el títol davant d’un Fischer imparable. Tot i la derrota, el seu esperit esportiu i la seva elegància dins i fora del tauler li van valer l’admiració mundial.

Després de perdre el títol, Spasski va continuar competint al màxim nivell i va obtenir resultats destacats en torneigs internacionals. El 1976 va emigrar a França i va adquirir la nacionalitat francesa, tot i que mai va renunciar completament a les seves arrels russes. Va continuar participant en esdeveniments escaquistes fins a la dècada dels 90 i va mantenir-se actiu en la difusió i ensenyament dels escacs. No obstant això, els seus últims anys de vida van estar marcats per un estrany conflicte familiar, i dos atacs cerebrals que va patir l’any 2006 i el 2010.