—Com resumiria el millor any de la seva trajectòria?

—«La sensació que m'ha quedat és que la decisió que vaig prendre el 2009 de canviar d'equip va ser la millor de la meva vida. Era un risc agafar la responsabilitat i ser el líder en un equip a l'estranger, però necessitava aquest canvi. Ara sé que ho necessitava més del que em pensava, tot i que abans de signar també em feia por. El suport que he tingut al Katuixa ha estat brutal. El canvi que significa que tothom estigui pendent de tu i no a l'inrevés és impagable.»

—Potser, doncs, hauria d'haver marxat abans del Caisse d'Epargne?

—«Això no se sap mai. En tots els equips he après coses, sobretot en un equip tan gran com aquell.»

—Quin és el moment més memorable del 2010?

—«La victòria a Mende, sens dubte. Era el meu primer Tour en deu anys com a professional i poder guanyar en una etapa tan bonica com aquella em va provocar sensacions que com a ciclista no havia experimentat mai.»

—A casa feu com els futbolistes i mireu la repetició de les jugades, en aquest cas de les grans etapes?

—«L'arribada a Mende sí que la repassem perquè va ser una etapa molt bonica, amb l'atac al final amb Alberto Contador i l'emoció de veure si arribava.»

—Recordava la llegendària victòria de Jalabert amb Mauri de gregari al mateix lloc?

—«Sí, és clar. Aquell dia la vaig veure per la televisió i el port ja el coneixia perquè l'havia fet en la París-Niça.»

—Com a número 1 del món, se sent més assetjat per aficionats i els mitjans?

—«Els periodistes ara em truquen més, això no hi fa res. El que més m'emociona cada dia és l'actitud dels aficionats. Quan m'estic entrenant em paren a la carretera i em diuen que continuï així, que els estic fent feliços. Això no té preu.»

—Sent l'estrella d'un equip rus, ja l'han convidat al Kremlin o alguna cosa així?

—«El propietari de la petroliera Itera, un dels patrocinadors, m'ha dit que em deixaria el seu vaixell si volgués anar-hi algun dia de vacances amb la família.»

—Què és, un iot de luxe?

—«És una bestiesa. Em sembla que té sis plantes o alguna cosa així; potser ho haurem d'aprofitar [riu].»

—Aquest any ha arribat un altre membre a la família (el segon fill); com ho compagina, tot plegat?

—«A casa tots hi estem molt acostumats. Som molt conscients de com és la vida d'un esportista professional.»

—Els ciclistes feu vacances a l'hivern. Com aprofiteu aquests mesos?

—«Hem anat uns dies a Tenerife amb la família a buscar la calor. Tampoc m'agrada fer viatges massa llargs quan descanso.»

—En el ciclisme modern el Tour és massa important?

—«El que fas en el Tour val el doble o fins i tot més que allò que puguis fer la resta de l'any. La repercussió és enorme, però no per això deixaré de fer les altres curses que m'agraden, les clàssiques, les voltes i el Giro i la Vuelta.»

—El 2011, doncs, repetirà el calendari?

—«Em falta decidir si faig el Giro o la Vuelta. Serà un calendari ambiciós però sempre estaré pendent de no forçar la màquina. Aquest 2010 he acabat rebentat.»

—Va guanyar la Vuelta, que aquest 2011 compleix cent anys. Voldrà repetir, m'imagino?

—«Segur que hi seré.»

— A l'equip és tan mimat que fins i tot ha pogut «fitxar» personalment algun ciclista?

—«Volia més corredors que m'acompanyessin a la muntanya. El director ho ha entès i això serà bo per atots.»

—Contador, més enllà dels seus problemes amb el clenbuterol, diu que farà les tres grans voltes per guanyar-les. És possible?

— «Una cosa és certa; ara mateix és l'únic que ho pot fer.»

—Què pensa quan sent la frase «mo es puja al Tourmalet amb un plat d'espaguetis?

—«Això només ho pot dir algú que estigui al bar fumant tot el dia. Un periodista belga em va pressionar molt l'altre dia sobre el dopatge. Al final el vaig acabar convidant un mes sencer a Andorra al meu costat per demostrar-li què fa un ciclista professional per preparar una temporada perquè entengués el que és estar-se sense la família i haver de sortir cada dia a entrenar-se, faci el temps que faci.»

—De les gestes dels altres esportistes catalans del 2010, amb quina es queda?

—Amb la de Toni Elias. He disfrutat molt amb el mundial de Moto 2, ha estat sensacional. També estic content del mundial de l'Hermida perquè de vegades entrenem plegats.»

—L'11 de Setembre va guanyar una etapa en la Vuelta i va pujar al podi amb la senyera. Com s'ho va prendre, la gent?

—«Jo no sóc independentista, però al final fa ràbia que tothom pugui pujar amb la seva bandera, fins i tot la de Madrid, i no passi res. Era la diada del país, vaig tenir la sort de guanyar l'etapa i volia estar amb la senyera. Així de senzill.»

ENTREVISTA a JOAQUIM RODRÍGUEZ.