Un botí més que esportiu

L'estada de Freixa a la terra de les tulipes ha obeït un guió hollywoodià. La primera i la segona temporades es va quedar molt a prop de celebrar el títol de lliga i després una lesió al genoll el va tenir gairebé tot l'any en blanc. “Va ser un moment complicat perquè no podia jugar i tenia la vida muntada a Amsterdam, però m'havia de recuperar a Catalunya. Per sort, la gent va confiar en mi, em van tractar molt bé i això em va ajudar molt. Fins i tot, quan els vaig comunicar que marxava ho van entendre bé”, recorda el jugador. El maig passat la malastrugança es va esvair com la grisor que desapareix cada primavera després de mesos estancada al cel de la capital holandesa. L'Amsterdam de Freixa va guanyar la lliga i va trencar una sequera de set anys. “La premsa va comparar la nostra victòria amb la de l'Ajax perquè també feia set temporades que no guanyava el campionat. Són els dos clubs més grans d'Amsterdam i els últims anys no havien donat alegries als seus aficionats”, explica. Per tant, no és estrany que el jugador, amb companys de vestidor, passés tres dies celebrant l'anhelat títol amb els aficionats i passejant pels canals de la ciutat.

A Holanda, el terrassenc no es va limitar íntegrament a l'hoquei herba sinó que encara va tenir temps per completar els seus estudis en econòmiques amb una tesi. “Jo tenia un contracte professional, però a l'equip hi havia jugadors amateurs. Ens entrenàvem al vespre així que durant el dia encara tenia temps per estudiar.”

Ara que ha empaquetat quatre anys de la seva vida i ha tancat el pis d'Amsterdam per tornar a casa toca fer balanç. “He après molt de l'hoquei holandès. Qualsevol esport canvia en un context cultural diferent. La gent és molt més directa, et diu les coses a la cara, no és tan diplomàtica com els catalans, va més al gra i t'has d'adaptar a aquest estil de fer. Encara que l'hoquei es jugui igual a tot arreu, amb un estic i una pilota, col·lectivament, de comunicació, hi ha diferències pròpies de cada zona a les quals t'has d'adaptar”, reconeix i afegeix que està satisfet de la seva adaptació.

La valoració, però, també va més enllà del rectangle de joc. Freixa recorre a la frase de la samarreta que portaven els jugadors del Barça quan va guanyar la lliga: “El futbol et torna el que li dónes.” “Aquest lema es pot extrapolar a la resta d'esports, però s'ha de matisar que no tot són resultats. A mi, l'hoquei herba m'ha donat la possibilitat de viure quatre anys a Holanda, estudiar un màster, aprendre un nou idioma, integrar-me en una societat com l'holandesa..., m'ha donat moltes coses i no només títols; casualment, aquest ha arribat en l'última temporada, és paradoxal”, analitza el jugador català.

Un bitllet olímpic a Alemanya

“És una tornada. No sé el que faré més enllà”, respon Freixa quan se li pregunta si acceptaria una oferta futura per viure una nova experiència a l'estranger. A hores d'ara la seva prioritat és contribuir a ampliar el palmarès de l'Atlètic, amb qui ja ha guanyat tres lligues i tres copes del rei. Abans, però haurà de posar tot el seu talent a disposició de la selecció espanyola per intentar aconseguir un dels bitllets en joc en el campionat d'Europa de Monchengladbach (Alemanya), que comença el 20 d'agost.