El rugbi del nostre país està creixent amb força, tenim clubs nous cada any i els existents cada cop tenen més equips de categories inferiors. Ens falta trobar la fórmula per estar presents en els mitjans de comunicació amb més regularitat, però també tenim projectes en aquest sentit, com aconseguir que la primera divisió catalana pugi molt de nivell.

És molt positiu que la Santboiana estigui un altre cop on tots desitgem, lluitant pel campionat de la màxima categoria. Els seus jugadors i la seva gent havien passat uns anys difícils i espero que aquesta sigui la primera d'un seguit de temporades d'èxit i que molts jugadors catalans puguin participar-hi.

Aquesta pregunta l'hauria de respondre el president de la Santboiana, però per al rugbi català seria una magnífica notícia la seva participació en la competició europea i estic segur que respondrien a aquest repte amb la fermesa que els caracteritza.

La USAP és el cas invers, d'uns anys molt bons en els quals van aconseguir fins i tot el campionat de lliga, en aquesta temporada que es pot veure havent de lluitar per mantenir-se al Top 14. Esperem que reaccionin a temps i que la temporada vinent tornin a estar entre els primers llocs.

Cal entendre que són dues realitats del tot diferents. La Santboiana és al capdamunt del rugbi català, la USAP representa l'accés al rugbi internacional. En el projecte de la nostra Federació per fer del rugbi a Catalunya un esport amb els nivells de seguiment que té a la resta del món, les dues peces són d'una importància transcendental.

Crec que Catalunya hauria de ser un estat independent. A partir d'aquí no ens hauríem de fer preguntes com aquesta i competiríem normalment com qualsevol país del món.

El rugbi ha canviat radicalment en dues dècades. És difícil preveure'n l'evolució. En el nostre cas prou feina tenim amb el rugbi català per ocupar-nos del rugbi mundial, però en aquest sentit espero que la IRB faci una bona feina promovent el rugbi en aquells països com el nostre en el que encara hi ha tant de camí per córrer.

Els objectius de la meva junta han estat des del seu inici millorar la formació de tècnics i jugadors, fer créixer les escoles de rugbi per tot Catalunya i aconseguir major visibilitat del nostre esport. Cadascú jutjarà, segur que hem comès molts errors, però és evident que no hem estat de braços plegats. A mitjà termini volem impulsar la lliga nacional de rugbi, un projecte de primera divisió catalana que aconsegueixi ser una referència amb els suports necessaris en tots els àmbits, per fer una salt endavant en el nostre nivell esportiu, organitzatiu i de presència pública.

El meu objectiu és que en sis anys el rugbi català només tingui per damunt els països del 6 Nacions.

Joan de Segarra a La Vanguardia i Quim Monzó a través del Twitter defensen posicions oposades sobre això, el primer a favor de la i grega i el segon a favor de la i llatina que assenyala la normativa catalana. El rugbi és creatiu i transgressor, sabem el que diu la norma, però també sabem que som homes lliures amb dret a escriure el nostre futur i qui no ho entengui sempre podrà jugar amb una pilota rodona.